dilluns, 11 d’agost de 2008

La crisi d'Ossètia del Sud

Ja sembla que l'actual crisi d'Ossètia del Sud camina cap a la solució... És a dir cap al retorn de l'status quo vigent, que fou l'origen d'aquesta crisi i d'altres crisis (2004, 2006) que periòdicament es repeteixen des del 1990, quan Geòrgia proclamà la seva independència de la Unió Soviètica, i Ossètia del Sud la de Geòrgia.

La crisi actual esclatà com a conseqüència de les pugnes entre la República d'Ossètia del Sud (sense reconeixement internacional) i la República de Geòrgia. Geòrgia inicià divendres passat una ofensiva que rebé una ràpida resposta per part de Rússia. Es tracta de l'escalada militar més considerable entre dos estats sobirans ex-membres de l'URSS.

Rússia no s'ha limitat a atacs a Ossètia del Sud. El conflicte s'ha estès a Abjàsia (un altre territori en disputa) i a objectius militars i civils en territori indisputadament georgià.

Geòrgia no forma part de l'OTAN però aviat en formarà. O això és el que han declarat fins ara oficialment tant els responsables de l'OTAN com del govern georgià.

Fa cent anys crisis com la d'Ossètia del Sud se solien resoldre de manera similar: sagnies de tropes, massacres civils i retorn a l'status quo després d'una rierada de tinta patriòtica. A cada crisi semblava inevitable una guerra de proporcions mundials. I a cada crisi quedava la sensació, quan ja passada, que no n'hi havia per tant.

Rússia és una potència emergent. Alliberada dels mítxelins soviètics (repúbliques perifèriques i indústria pesada) avui creix gràcies a les exportacions energètiques. Putin i Medvedev vehiculen la idea que Rússia hauria de tenir més importància política i militar d'acord amb aquest creixement econòmic. I alhora el creixement polític-militar és una via de creixement per una economia tan lligada a grans consorcis empresarials, alts funcionaris de l'Estat i als jerarques del complex militar-industrial.

A Rússia es percep feblesa en l'OTAN, en la Unió Europea i en els Estats Units, aquests últims massa capficats a l'Orient Mitjà. Aquesta crisi sembla haver-se resolt en una sagnia local. Però cada vegada hi ha més crisis, al Caucàs, a l'Àsia Central, al Bàltic, a la Mar Negra...