dijous, 13 d’agost del 2009

A un mes de la consulta popular d’Arenys quant a una Catalunya independent

El 13 de setembre, les ciutadans del municipi d’Arenys de Munt són convocats a una consulta popular centrada en la qüestió “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. La proposta va nàixer del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), i la Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys la va elevar el Ple de l’Ajuntament, que l’adoptà per majoria, amb l’única objecció del PSC-PSOE que declarà que ell s’estimava més l’estat federal [espanyol]. Potser més d’un llepafils trobarà que la qüestió concreta massa. No n’hi havia prou amb demanar “Esteu d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social?”. Amb aquesta qüestió hom s’hauria estalviat el fet que hi hagués independentistes arenyencs euroscèptics (escèptics de la UE, s’entén) que hi votessin en contra. D’altra banda, la qüestió es podria haver escurçat encara una mica més: “Esteu d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent i democràtic?”. Això hauria satisfet aquell grup d’independentistes arenyencs que troben que això d’“estat social” fa mussolinià. I escurçar-la una nova vegada més no hauria anat malament: “Esteu d’acord que Catalunya esdevingui un Estat independent?”. Això hauria facilitat la participació afirmativa dels independentistes que no es creuen gaire això dels “Estats de dret” i “Estats democràtics”, car el dret i la democràcia sempre són els d’una classe contra l’altra. Ben mirat, però, i en atenció als anarco-independentistes hauria estat més profitosa la fórmula: “Esteu d’acord que Catalunya esdevingui independent?”. Encara que això seria potser concretar massa poc. La pregunta definitiva concreta, no obstant, massa. Què passaria si algú de la CUP hagués suggerit: “Esteu d’acord que Catalunya (de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca) esdevingui una República Popular Democràtica com a eina de transició al socialisme i d'implicació en la lluita nacional i internacional contra totes les formes d'opressió?”. És clar que hom també hauria pogut formular: “Esteu d’acord que Catalunya esdevingui un Estat?”. Però aquesta fórmula hauria pecat per massa ambigua. El PSC-PSOE podria haver-s’hi sumat alegant que l’Estat potser un Estat federat en un Estat Federal Espanyol. També hi hauria hagut que hauria assumit que Estat podria interpretar-se com a Estat Lliure Associat, és a dir com Puerto Rico. I finalment, però no en menor importància, hi hauria republicans que s’haurien estimat més: “Esteu d’acord que Catalunya esdevingui una República independent, democràtica i social”. Però aquestes alçades cap que vulgui un “Estat de dret, independent, democràtic i social” no pensa, precisament, en una monarquia, si no és que l’Armand de Fluvià s’hi animés a coronar-se.

Facècies a banda, és una qüestió moderadament acceptable: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea”. Cal felicitar Arenys de Munt i animar la població arenyenca a participar-hi i a dir que sí.

Queda, doncs, un mes just per a la celebració de la consulta. En honor d’Arenys de Munt cal consignar la histèria espanyolista, que podria incloure una manifestació falangista en el mateix dia. També cal ser amatents amb les atituds potencialment antidemocràtiques dels sàtrapes de la Generalitat.