Després de llargs mesos de resistència contra el govern colpista, i de resposta opressora per part d’aquest “govern”, a la fi arribà la data del 29 de novembre que havia suposar la celebració de nous comicis. D’acord amb el “govern provisional”, les eleccions havien de marcar el retorn a la normalitat institucional. Des del punt de mira de l’Administració Obama, les eleccions han de tenir l’efecte balsàmic d’haver permès el patrocini d’un colp d’estat en el pati del darrere sense haver-ho de reconèixer, amb una efectivitat que l’estil més matusser d’administracions anteriors desconeixia.
Les eleccions s’han fet doncs, sota un decret d’estat d’emergència, i un fort desplegament de forces militars (inclosos, reservistes cridats a aquest efecte) i policials. Les eleccions tenen un caràcter general a Hondures, amb elecció simultània del president, del Congrés Nacional i dels representants dels consells municipals.
Les eleccions comptaven amb el refús del president legítim, Manuel Zelaya, així com de sectors del Partido de Unificación Democràtica (PUD) i del Frente Nacional Contra el Golpe de Estado. Però desenes i desenes de candidats, tan independents, com d’altres formacions polítiques. No obstant això, el candidat del PUD, César Ham, va acudir a les urnes.
Però els resultats són clars. Dels electors registrats, uns 4.600.000 han votat 1.790.298, és a dir un 38% en l’urna presidencial. I això malgrat que el Tribunal Electoral Suprem va allargar una hora més l’obertura dels centres electorals.
Independentment dels balls de xifres, i del fet que Hondures tindrà en els propers mesos un govern internacionalment reconegut, ahir dilluns es feia evident que el pols entre les autoritats i els moviments de base que defensen una assemblea constituent continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada