Una directiva comunitària preveu la reintroducció optativa de l’esclavitud a partir de l’any 2011

Les noves tecnologies fan que l’aturada nadalenca no impliqui que el Consell de Ministres de la Unió Europea quedi paralitzat durant una o dues setmanes. Així, els diferents executius estatals han aprofitat aquestes dates per acabar de perfilar la Directiva sobre “Lliure Disposició de Persones” que entraria en vigor, bé a partir de l’1 de gener del 2011 o, si s’accepta la pròrroga defensada pel govern alemany, a partir de l’1 de juliol d’aquell mateix any. La Directiva neix de la necessitat de garantir l’adaptació de la societat europea a les exigències que reclama el període de recuperació econòmica que, segons els analistes, podria donar lloc a un boom inusitat a partir del tercer semestre del 2010. Un dels aspectes més polèmics de la nova normativa és que impel·lirà els estats a regular el dret inalienable dels ciutadans a establir contractes de compra-venda de la pròpia persona. Un dels ponents de la directiva declarava: “Tècnicament, en l’actualitat, podem dir que tots els ciutadans de la Unió Europea som esclaus, ja que no tenim dret a vendre la nostra pròpia persona”. A partir, doncs, de la introducció de les diferents normatives estatals, aquest dret serà reconegut, i s’esvairà una de les limitacions a la llibertat que, fins ara, únicament havia estat qüestionada en animades sobretaules de convencions del Libertarian Party dels Estats Units. Diferents col·lectius socials han criticat l’esperit de la mesura, ja que consideren que suposa tècnicament la reintroducció de l’esclavitud. Des d’una altra banda, el Grup Liberal Europeu ha criticat fortament el fet que hagi caigut del redactat de la directiva la possibilitat de l’esclavitud per deutes, que ells consideren “una mesura essencial en un clima d’augment de la morositat”. Ramon Tremosa s’ha desmarcat de les posicions del seu grup parlamentari i ha criticat la directiva ja que, al seu parer, “és absurd que en una economia desenvolupada algú vulgui comprar altres persones quan és molt menys arriscat i competitiu comprar-ne únicament la capacitat de generar valor afegit a través d’un treball productiu”. Segons els ponents, però, aquesta consideració econòmica no treu que en sectors específics la mà d’obra esclava no pugui ser més competitiva amb un sistema adequat d’incentius. D’altra banda, insisteixen els ponents, la mesura no vol imposar sinó simplement legalitzar una situació de facto i que “cal obrir possibilitats, no tancar-les”. Des de l’Associació pels Valors de la Persona i de la Família (AVPE) s’ha criticat profundament que la directiva no contempli el dret del pare i de la mare de disposar de la persona dels fills, ja que això “equival a fer la directiva un paper mullat i cal interpretar-ho com una mostra més de la resistència estatalista a acceptar els principis de la llibertat”. L’AVPE remarca que les coses que no es poden comprar ni vendre acaben per no tenir cap valor i que “la llibertat individual no ha de tenir cap límit i si una persona vol vendre’s com a esclau i una altra la vol comprar, no pot haver-hi limitacions a aquest dret”.