dimecres, 23 de desembre de 2009

Tants caps, tants barrets: sis sistemes electorals per a la futura Llei Electoral del Principat

Ahir els diaris publicaven un esquema de la posició que mantenen les sis forces polítiques del Parlament de Catalunya quant a la llei electoral. En l’actualitat, el projecte de llei es troba en la fase de ponència parlamentària. I si bé se’ns havia promès que aquesta llei s’aprovaria abans que no s’acabi la legislatura, la cosa és encara dubtosa. De totes formes, com que les dues principals forces són d’acord amb el sistema general, sí és previsible que aquesta llei electoral ja entri en joc en les eleccions de la tardor del 2010.

Vegem les posicions generals de cada força:
- Convergència i Unió (CiU) proposa un sistema alemany, és a dir el mateix sistema que gasten a la República Federal per elegir el Bundestag. A Alemanya hi ha un sistema de doble vot. Però sembla que, a casa nostra, serà de doble urna. Ganes de gastar paper, potser. Bé, en tot cas, CiU proposa dividir el territori del Principat en 51 districtes electorals uninominals, amb 1 diputat elegit per cada comarca, tret del Barcelonès que n’elegiria 11 (1 de comú a l’Hospitalet, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma, i 10 per cadascun dels 10 districtes de Barcelona). Aquests districtes elegirien, doncs, 51 diputats, per sistema majoritari i a una sola volta. Uns altres 84 diputats serien elegits en llistes plurinominals de cadascuna de les (en principi, set) vegueries, en proporció a la població de cada vegueria.
- el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) proposa un sistema semblant, però amb diferències quantitatives ben comprensibles. La relació entre diputats de districte i diputats de llista seria de 64 contra 71. Els 64 districtes electorals es distribuirien de tal manera que totes les comarques tinguessin un mínim d’1 diputat, i en les àrees més poblades els districtes electorals coincidiren amb alguns partits judicials (a l’àrea metropolitana de Barcelona) o amb els districtes municipals de Barcelona. Els 71 diputats restants s’elegirien en una llista única per a tot el Principat, segons criteris proporcionalitat. Les llistes serien tancades.
- l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) volen, simplement, traslladar el sistema actual de 4 circumscripcions al mapa de (en principi, 7) vegueries. Les llistes podrien ser desbloquejades i se seguirien els criteris de proporcionalitat actualment vigents. Considera que les circumscripcions uninominals només beneficien els dos partits majoritaris.
- el Partit Popular (PP) defensa el manteniment de les 4 circumscripcions actuals. Però veu amb bons ulls que una certa proporció dels diputats sigui elegit en circumscripcions uninominals.
- Iniciativa per Catalunya-Verds – Esquerra Unida i Alternatives (ICV-EUiA) defensa que les vegueries siguin la circumscripció electoral, i coincideix amb ERC en l’oposició a circumscripcions uninominals. Defensa les llistes desbloquejades i, particularment, una limitació de mandats.
- Ciudadanos (C’s) és l’única força política que coincideix amb ICV-EUiA en la idea de limitar mandats (les quatre forces majoritàries consideren que el relleu ha de ser “natural”: suposem que es refereixen al “fet biològic”).

Ja podem, doncs, deduir per on poden anar els trets de la nova llei electoral:
- no hi hauria ni llistes obertes ni tampoc desbloquejades.
- no hi hauria limitació de mandats.
- les vegueries seran la circumscripció electoral per a la tria de diputats de forma proporcional. Cada vegueria elegirà diputats en proporció a la seva població, encara que potser es faci alguna correcció en benefici de la circumscripció de “l’Alt Pirineu i Aran”. Ja hem vist en algun post anterior que això no modificarà gaire les dinàmiques electorals actuals.
- sí que ho modificarà prou, el fet que entre 50 i 65 diputats seran elegits per sistema majoritari en circumscripcions unipersonals a una sola volta. A hores d’ara, tots aquests diputats seran, bé de CiU, bé del PSC-PSOE.

Si apliquem el sistema de CiU, tindríem que CiU assoliria, amb els resultats del 2006, la majoria absoluta amb 73 diputats (38 diputats comarcals, 5 de districtes de Barcelona i 30 de proporcionals) i el PSC-PSOE n’obtindria 34 (3 diputats comarcals, 5 de districtes de Barceona i 26 de proporcionals). La resta de forces únicament aconseguiria diputats a la segona urna: ERC uns 12, el PP uns 8, ICV-EUiA uns 6 i Ciudadanos 2.

El sistema del PSC-PSOE, sempre amb les dades del 2006, també donaria probablement la majoria absoluta a CiU (amb 68 diputats). El mateix PSC-PSOE treuria potser 40 diputats. De la resta de forces, ERC quedaria amb 10, el PP amb 8, ICV-EUiA amb 7 i Ciudadanos amb 2.

Els altres sistemes proposats alteren ben poc la situació actual, si els resultats del 2006 es repetissin.

Però tots sabem que no es repetiran.

El més probable és que tiri endavant la proposta de doble urna (ja hi són a favor CiU, PSC-PSOE i, possiblement, el PP). Segurament també, la vegueria serà la circumscripció dels diputats proporcionals. Per a les forces polítiques emergents la clau continuaria a ésser l’obtenció d’un 3% en la demarcació centrada en Barcelona. En tot cas, molt malament ho hauria de fer CiU, tant en la negociació parlamentària com en la campanya electoral per no treure la majoria absoluta en les properes eleccions.