Més d’un centenar de batlles han signat un manifest quant a l’apagada elèctrica iniciada arran de la tempesta de neu de dilluns passat. Encara avui, una setmana després, hi ha milers de persones sense llum. En altres casos, l’abastiment és irregular i/o dependent de la instal·lació de generadors elèctrics.
Les reclamacions centrals del manifest són quatre:
- que les companyies elèctriques assumeixin la responsabilitat que ha comportat la manca de subministrament elèctric, i les conseqüències que se’n deriven. Aquest punt fa referència al fet que les companyies s’han escudat en el caràcter “excepcional” de la nevada del 8 de març (enfortit en l’imaginari pel fet que nevés tan abundosament a Girona o a Barcelona) per justificar una situació de “força major” que les preservi jurídicament.
- que el Govern de la Generalitat exigeixi a les companyies elèctriques el restabliment complet del subministrament elèctric a tota la població afectada, i la realització d’una auditoria de l’estat de totes les línies de distribució. L’auditoria hauria de servir per determinar els recursos necessaris per fer que no es pugui repetir una situació com la desencadenada el 8 de març.
- una revisió per part del Govern de la Generalitat dels protocols d’actuació i de protecció civil davant de situacions d’emergència. Aquests protocols haurien d’ésser més àgils i operatius, i caldria posar amb més celeritat els recursos necessaris als servei dels municipis i dels ciutadans. També caldria, diu el manifest, una revisió dels sistemes de comunicació i informació de tots els operadors (privats i públics) implicats en el territori.
- l’establiment per part de la Generalitat de línies d’ajut als municipis per fer front a les despeses assumides per recuperar la normalitat i atendre els ciutadans afectats. El manifest recorda la situació de dificultat econòmica per la qual passen les arques municipals. Es fa especial esment a les tasques de neteja de boscos i de restauració de camins.
El manifest no qüestiona, doncs, la distribució d’actors (“governants”, “servidors públics”, “prestadors de serveis públics”, “ciutadans”). El batlle de Palafrugell ha anat més enllà, en demanar de deixar de pagar les factures elèctriques a Endesa (la principal distribuïdora, gairebé única, de la zona) com a mesura de pressió. L’Ajuntament de Caldes de Malavella, més directament, ha canviat de companyia distribuïdora pel que fa a l’enllumenat públic i a d’altres usos públics. El model de liberalització del sector energètic, doncs, semblaria donar eines per “castigar” prestadors de serveis públics que no compleixin. Ara bé, pel que fa a les grans línies de distribució elèctrica, la situació sempre dependrà de la “concessió”/“propietat” de cada línia a una empresa concreta. I en aquest àmbit, fins i tot els hooligans de la liberalització hauran de reconèixer que cal un control polític si no volem acabar com a Mad Max.
2 comentaris:
Si vols que et digui què en penso, només he sentit un alcalde sensat, tot i que és d'un partit que em cau molt i molt gros. Però resulta que el tipus, tot i ser de Ciu, proposa una nacionaització de Fecsa-Endesa. M'agrada veure com els partidaris de les privatitzacions tenen encara una mica de seny. No els votaré pas, però celebro que mostrin signes d'intel·ligència, ni que sigui residual. A veure què en diu el pobre Artur Mas.
No hi ha dubte que si es proposés una reestatalització de Fecsa-Endesa hi hauria una elevada resistència des de la companyia, des de la patronal, i des de les direccions polítiques dels partits parlamentaris. I s'agafarien com un clau roent, als "manaments" sobre lliure mercat de serveis de la Unió Europea (UE). Deng Xiaoping deia que no importa si el gat és blanc o negre, sinó que caci ratolins. Potser sí. Però el gat negre que tenim ara, a poc que nevi, no en caça ni un.
Publica un comentari a l'entrada