Francesc de Borja, de qui hom celebra el 5è Centenari del naixement, fou un home providencial per a la dinastia del papa Alexandre VI. Gràcies a ell, hom pot posar al fill cristianament el nom de Borja, més pensant en Roderic Llançol i en Cèsar. La llegenda negra dels Borja, exagerada pels seus enemics, certament, ens retrau a una època en la qual el Papat no tenia tants assessors d'imatge com en els nostres dies.
Fa unes hores, salpava del port de València, el Creuer dels Borja, una iniciativa de l'Ajuntament de Gandia per commemorar el Vè Centenari de Francesc de Borja. La iniciativa podria haver commemorat el Vè Centenari de tal feta d'Alexandre o de Cèsar. Però cal ser prudent, i la figura de Sant Francesc de Borja, amb la promesa de no servir mai més a senyor que pugui morir-se, és més conciliadora.
Perquè de conciliació tracta el viatge. Les parades a l'Alguer i al Laci, amb viatge a Roma, i el retorn, tot passant per Barcelona, són alguns escenaris d'aquell imperi que els reis Alfons i Ferran, en dues etapes diferents, van voler bastir des de la Corona d'Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada