Aquest “Atles de nacions sense estat” ens condueix per l’Europa amagada per les actuals fronteres estatals. I subratllem actuals, car no fa gaire Irlanda, Polònia o Letònia, avui membres de ple dret de la Unió Europea i de les Nacions Unides, pertanyien a aquesta categoria, sotmeses a Anglaterra, Prússia, Àustria o Rússia. Irlandesos, polonesos i letons, doncs, pertanyien a la categoria ara integrada per alsacians, bascos, bretons, catalans, corsos, escocesos, frisons, gal·lesos o sòrabs. El subtítol de l’altes parla de “pobles minoritaris a la recerca de reconeixement”. Més que minoritaris, sovint, cal parlar de “minoritzats” en tant que esdevenen minoria per la subjecció a un marc nacional aliè. I quant al reconeixement, val a dir que les forces polítiques d’aquests “pobles minoritzats” poden tindre reivindicacions molt diverses i, àdhuc contraposades: independència, autonomia política, autonomia cultural, etc.
L’Atles és un producte directe del portal d’Internet Eurominority, fundat el 1999 per Mikael Bodlore-Penlaez. El pensament bretó sobre el fet nacional i cultural, forjat en la pròpia lluita d’aquesta nació, constitueix la columna vertebral de les aportacions de Bodlore-Penlaez i d’Eurominority. Partícep d’aquest esperit, també és el prefaci, obra de Bernat Joan i Marí. La participació catalana es completa amb el fet que la impressió i enquadernació, d'alta qualitat, és de Beta Editorial.
Com correspon a un atles, el protagonisme correspon als mapes i als gràfics, que ens permet veure la realitat d’Europa des d’un altre prisma. De ben segur, el lector català s’afanyarà a veure d’entrada què hi diuen les pàgines 58-62, corresponents als Països Catalans. Òbviament, aquests retalls, com els de les altres nacions, no són més que introductoris, i tenen la voluntat de convidar el lector europeu a aprofundir més en la realitat polièdrica del seu continent.
3 comentaris:
A veure si aviat algú el publica en català!
Està molt bé que apareguin obres com aquesta, que serveixin per a iniciar a la gent en el coneixement de les "nacions sense papers", però potser per a normalitzar les fronteres nacionals dins del cap dels respectius lectors serien més útils les obres de temàtica "quotidiana": un atles de carreteres d'Europa amb les fronteres nacionals, una guia turística d'Occitània, un catàleg ornitològic de tot Bretanya, etc...
Evidentment, caldria que s'aprofundís en aquesta via d'assumpció de la realitat nacionalitària d'Europa. Ja hem llegit avui la notícia que un tribunal de Montpeller dóna la raó a una associació ultranacionalista francesa per impugnar l'ús del topònim "Vilanova de Magalona" per referir-se a aquesta localitat de l'Erau. La sentència, si llegim entre línies, hauria estat més favorable si precisament produissim guies turístiques fetes i pensades en occità, català, etc.
hola, he vist aquest post del teu blog i està molt bé! haig de dir-te que jo sóc veí teu, i també em poso Andorra! xD
com puc seguir el teu blog, perquè no veig on fer-ho!
Publica un comentari a l'entrada