L’octubre del 10

La premsa burgesa començar a fer paral·lelismes entre el maig del 68 i l’octubre del 10, particularment per l’onada de protestes, manifestacions, vagues, bloqueigs, etc., que es fan contra el projecte de retallada de pensions del govern Sarzkozy.

No falten els comentaristes que contrasten la tranquil·litat que ofereixen estats com l’alemany o l’espanyol (per posar dos casos dispars quant a la recuperació econòmica) amb l’agitació de l’estat francès. “L’excepcionalisme francès”, ens venen a dir, “l’hem de cercar en...”. I els punts suspensius poden incloure en De Gaulle o en Bonaparte, els Borbons o els Valois, o la peculiar forma de batejar-se que va fer el rei Clovis (del paganisme al catolicisme, sense passar per l’arrianisme). O hom es perd en els contrastos entre la forma de pensament “continental” i l’“anglosaxona”. D’altres, una miqueta més materials, ens recorden que els grans centres financers, situats a Londres i a Nova York, exerceixen una pressió molt més forta sobre l’anglosfera que no pas més enllà del Canal. Potser, però, la clau no es troba en cap “excepcionalisme francès”, sinó en el paper que juguen les direccions sindicals i dels partits d’“esquerra” en el moviment. Ara, de moment, a aquestes direccions els convé enfortir la protesta contra el govern Sarkozy. Però les conveniències canvien, i la clau, llavors, serà l’organització dels sectors que no depenen d’aquestes direccions.

En tot cas, el govern Sarkozy sembla clarament desorientat. La tendència a recórrer a la mà dura, hi és (200 detinguts a París i Lió, només en la jornada de dilluns). La tendència a recórrer als arguments racistes, hi és. Però la pròpia natura individualista dels partidaris de Sarkozy els fa impossible de muntar (d’un dia per l’altre), un moviment “espontani” de protesta contra els protestataris. I, fins i tot, si pogués, el govern Sarkozy desconfia de la pròpia capacitat per controlar-lo. Així doncs, Sarkozy vol posar tot el seu capital en la “majoria silenciosa” i a aquesta finalitat llença els mitjans informatius que li són afins.

En tot cas, el fons de la protesta va més enllà de les pensions, i abasta la qüestió bàsica de la distribució de la producció. I això és tan o més vàlid a Perpinyà com a Girona.