El veto de Zapatero a la ILP 'Televisió sense fronteres'

Les proposicions de llei han de rebre la conformitat del Govern espanyol per ésser tramitades a les Corts Espanyoles. Però l'oposició del Govern únicament es pot fonamentar en el fet que la llei creï noves obligacions de despesa pressupostària, o que la proposició entri en matèries que han estat delegades a l'activitat legislativa del propi govern.

És el primer supòsit, l'emprat pel Govern Zapatero per vetar la ILP Televisió sense fronteres, que comptà amb la signatura de més de 650.000 persones (150.000 per damunt de la xifra mínima exigida de 500.000 persones).

Fet i fet, la primera clàusula podria ser esgrimida pel govern per evitar la tramitació de qualsevol ILP que no fos una simple declaració d'intencions. En aquest cas, el Govern justifica la negativa pel fet que proposa com a única via de desenvolupament de la llei la creació d'un nou "multiplex". Les desenes i desenes de canals que veiem per la TDT són aparentment gratuïts per a consideracions de despesa pública, excepte si la llengua en la qual s'emeten és portuguesa, catalana, basca, aragonesa o lleonesa.

La tramitació d'una proposició de llei no en garanteix l'aprovació. Hi ha la possibilitat que prosperin esmenes parcials que aigualeixin tot l'articulat. Aquest és el joc parlamentari. I, normalment, ha estat el joc jugat pel que fa a les ILP. Per exemple, el Partit Popular no es va oposar, en la Mesa del Parlament del Principat, a tramitar la ILP "Prou", tot i que després, en la tramitació, va votar en contra de la prohibició dels espectacles tauromàquics. Per exemple, Esquerra Republicana no es va oposar, en la Mesa del Parlament, a tramitar la ILP sobre l'establiment de dues línies lingüístiques en l'ensenyament obligatori.

Els obstacles anteriors a la tramitació de les ILP (abans o després d'aplegar les signatures) són un indici de manca de cultura democràtica. I també són un indici de quins són els temes tabús per als governs del PSOE.