Esplugues Decideix repassa la història i futur del moviment de les consultes sobre la independència amb Josep Manel Ximenis

El local de l’Espluga Viva va acollir ahir un nou acte d’Esplugues Decideix, amb la presentació del llibre “D’Arenys de Munt al cel”, redactat entre el mes de maig i juny del 2010, per Josep Manel Ximenis, coordinador i portantveu de la consulta d’Arenys de Munt celebrada el diumenge ja històric del 13 de setembre del 2009. Abans de la presentació, però, fou el torn de l’estrena del documentari “100 dies d’Esplugues Decideix”, elaborat per Esplugues TV, amb material propi i cedit, sobre la trajectòria de la consulta des de les converses de desembre del 2009, passant per la reunió de constitució (9 de febrer), la primera assemblea (6 de març), l’inici de la recollida de vot anticipat (8 de maig) i la jornada final del 20 de juny. No és gens sorprenent que tant Jaume Marfany, d’Esplugues Decideix, com Josep Manel Ximenis es refereixin a aquells mesos com “aquella època”. I és que hi ha moments en la història que van accelerats. Els mesos posteriors a la consulta d’Arenys fins ara mateix, han aplegat esdeveniments (positius i negatius) que normalment tenen lloc a un ritme més lent. Precisament, Ximenis venia a recordar en la seva intervenció la llarga etapa anterior a la consulta d’Arenys de Munt (el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, la Plataforma Salvem la Riera, les anades i tornades posteriors a l’aprovació del nou Estatut del Principat, etc.). Tampoc no amagava els dubtes i les aparents contradiccions del procés, i així Ximenis considera que la formació del segon tripartit, en novembre del 2006, va precipitar el procés (contra la voluntat del tripartit, fins i tot), en tant que fou l’esperó per a crear la CUP d’Arenys de Munt. El Ximenis del setembre del 2009 feia càbales, i comptava potser en estendre l’experiència a una trentena de municipis d’Osona o del Pla de l’Estany, amb l’horitzó posat a forjar una candidatura independentista unitària per a les eleccions al Parlament del Principat de l’octubre o del novembre del 2010. La història té aquestes ironies: la consulta ha superat amb escreix les perspectives inicials, però la candidatura unitària no s’ha assolit, si més no tal com l’hauria volguda Ximenis (o la majoria de l’electorat independentista). Ximenis recorda, però, que el procés de la independència no serà linial, que hi haurà pujades i baixades (el previsible desencís dels resultats electorals del 28-N). La constància serà cabdal. I la constància del moviment que suposen Esplugues Decideix, el Baix Llobregat Decideix i la Coordinadora Nacional serà posada a prova en els propers i decisius mesos.