Quadrilàter coent: la festa oficial del 14 de febrer al Prat, l'Hospitalet, Esplugues i Barcelona

Quan fa uns dies em demanaven què pensava del fet que l'Ajuntament de Barcelona volgués declarar festiu el 14 de febrer (el Valentine's Day, o Diada de Sant Valentí, el Día de los Enamorados), pensava que en Jordi Hereu neronejava.

Sembla que la cosa prové d'un embolic burocràtic quant als festius. Tradicionament, la Segona Pasqua (la Pasqua Granada, o Dilluns de Pentecosta) era declarada festa local, tot complementant l'altra festa local, que a Esplugues és Santa Magdalena (24 de juliol), i a Barcelona i a l'Hospitalet és la Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre). El 2011, però, la Generalitat sortint té pensat de prendre la Segona Pasqua com a festiu autonòmic, amb la qual cosa els ajuntaments que triaven la Segona Pasqua s'han de buscar una segona festivitat local.

A Barcelona i a l'Hospitalet semblaria obvi triar, doncs, la "segona patrona", Santa Eulàlia, que és el 12 de febrer. Però el 12 de febrer del 2011, s'escau en cap de setmana, de forma que el bipartit barceloní proposava declarar festiu el 14 de febrer.

No cal dir que l'oposició barcelonina ha ridiculitzat la proposta. Els comerciants han posat el crit al cel, car si el 14 de febrer no és laborable, potser no es vendran tantes colònies. D'altres, han blasmat el "globalisme" de l'Hereu, que voldria boicotejar la tradicional diada dels enamorats del Dia de Sant Jordi. És ben sabut que ni a Sant Jordi ni a Sant Dionís no els fa gens de gràcia el Dia de Sant Valentí. Fet i fet, en entorns populars, això de la Diada de Sant Valentí recorda les estocinades de l'Al Capone més que no pas les comèdies romàntiques ensucrades de Hollywood. La rosa i la mocadorada lliguen poc amb els cors de cel·lofana.

Avui, però, llegim que Barcelona no és sola en la reflexió al voltant del 14 de febrer. També a Esplugues i a l'Hospitalet, i fins i tot al Prat de Llobregat, hom pensa en declarar festiu el 14 de febrer.

Recomanen a les autoritats municipals del PSC-PSOE, però, que s'ho repensin, tot considerant les alternatives:
- refermar la festa de Santa Eulàlia, bo i traslladant-la si cal al divendres previ.
- consultar el calendari xinès, i declarar festiu el Cap d'Any lunar.
- traslladar la segona festa a l'endemà de les eleccions municipals, sobretot a Barcelona, per poder estalviar-se el tràngol de patir la resaca electoral en jornada laboral.