Esplugues recorda en Jover

Josep Maria Jover, nascut el 1924, i traspassat fa uns mesos, va rebre un homenatge ahir a Esplugues de Llobregat. L’acte, organitzat per Laura Sanagustín, Jaume Marfany i Carme Porta (fotografia) va repassar, amb l’ajut d’una de les filles d’en Jover, la seva figura. L’afició d’en Jover per la fotografia (per fer-ne i per fer-se retratar) va fer possible discórrer ahir per bona part dels 86 anys de la seva vida.

Jover pertany a la generació que s’incorpora a la vida adulta en una Catalunya vençuda però que, a desgrat de l’ocupant, conserva i estén el sentiment catalanista. L’estén en l’àmbit de la pràctica esportiva, del coneixement del territori a través de l’excursionisme i de l’exercici quotidià de la catalanitat.

En els anys 1960, el trobem proper als nuclis del Front Nacional de Catalunya (FNC) que, a partir del 1969, donen lloc al PSAN i, de nou, a partir del 1974, al PSAN-P. L’estiu del 1976 participa en l’organització de la Marxa de Llibertat que, a través de diverses columnes que creuaven el territori, volien estendre els tres punts programàtica de l’Assemblea de Catalunya: 1) llibertat; 2) amnistia; 3) estatut d’autonomia. En el 1979, en les primeres eleccions municipals democràtiques, fa part, com a independent, de la llista de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En el desembre del 1981, es produïren nombroses detencions de militants independentistes, entre ells alguns militants espluguins del PSAN-P, com en Marcel Caselles, amb els quals en Jover tenia molt bona sintonia humana i política. En Jover fou un dels dinamitzadors de les accions de solidaritat amb els patriotes detinguts.

En Jover havia estat barcelonista des de sempre. No fou, però, fins el 1983 que, juntament amb altres socis del club promogué la fundació d’una penya barcelonista a Esplugues de Llobregat. Llavors, en Jover ja s’havia jubilat de la Bultaco, degut als problemes cardíacs que arrossegaria ja la resta de la vida. En Jordi Claramunt recordava ahir els primers anys de la Penya Barcelonista l’Avenç d’Esplugues. En Jover en fou president els dos primers anys (entre el 1984 i el 1986). Més enllà de la fundació i de la primera presidència, Claramunt posava en Jover com a exemple, no tan sols de barcelonisme, sinó també de penyisme. Jordi Claramunt i Esteve Pi recordaven la jornada més gloriosa viscuda com a penyistes en companyia d’en Jover: la final de Wembley que donà al Barça la primera Copa d’Europa, la mateixa que s’havia escapat en tres ocasions (a Berna, el 1961; el 1975 en semifinals; i a Sevilla el 1986).

El germà d’en Jover feia un paral·lelisme entre el que suposà per al barcelonisme aquella final de Wembley i el que suposa ara per al catalanisme l’actual creixement de l’independentisme. Si Marfany es referia a la intervenció d’en Jover en el Correllengua del 2004, o l’Esteve Pi a l’estada d’en Jover en l’hostatgeria de Montserrat en el 2007, el germà recordava la darrera conversa al voltant de l’acte de jurament d’un regidor d’Esquerra a Ribes de Fresser. El nou regidor prometia el càrrec, però també promeria no acatar les parts de la constitució espanyola que ataquen el nostre poble i l’impedeixen avançar en el camí de la plenitud nacional.