Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
divendres, 27 de maig del 2011
13.00h: la Plaça torna a ser nostra, de totes
Són les 13h00 a la fotografia. Som a la Plaça de Catalunya de Barcelona, el darrer divendres de maig (dia 27) del primer any d'aquesta dècada (any 2011). La sensació de victòria, després d'hores de desallotjament, d'acordonament de la plaça, és patent. També és patent la sensació de ràbia contra les destrosses humanes i materials provocades pel desplegament policial i pels serveis de neteja ideològica de l'Ajuntament de Barcelona. També és patent la por per les bales de goma que disparen els Mossos d'Esquadra, sota les ordres de Felip Puig. L'Acampada ha resistit les ordenances municipals, les ordres de la Junta Electoral Provincial, les pressions dels vencedors (amb 15-20% dels cens electoral) en els comicis del 22 de maig, però el desallotjament d'aquest matí, per bé que parcial, ha estat un dur colp. De mentres, però, les acampades i les assemblees populars s'han escampat pels barris. Aquest cap de setmana es veuran enfortides.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada