El Primer de Maig és aquella data que assenyala el punt central de la primavera, entre l'equinocci vernal (d'Àries) i el solstici estival (de Càncer). És la Diada Internacional del Treball. Uns altres faran les cròniques d'aquesta jornada mundial. I uns altres faran la crònica de la jornada als Països Catalans o a Barcelona. Ha estat una jornada de "resposta", de "protesta" contra l'ofensiva patronal continuada, una ofensiva que si algú creia que havia de disminuir amb la "refundació del capitalisme" de fa dos anys i mig, anava ben fora d'osques. A tot arreu hi ha aquella sensació de no anar bé, d'impotència, de mirar als països veïns i de dir que allà, si més no, hi ha remor. És fàcil cercar les claus objectives d'aquestes mancances, o cercar-les en els grups rivals, més o menys reformistes, més o menys oportunistes. També és fàcil fer una autocrítica demolidora, flagelativa, o passar tot seguit a l'extrem de dir que no n'hi ha per tant, que no cal estirar més el braç que la màniga. Esperem que el dos de maig veiem les coses una mica més clares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada