La qüestió de la llei electoral a debat

Entre els debats d'aquest migdia a la Plaça de Catalunya un dels més concorreguts ha estat el que tractava de propostes de reforma de la llei electoral. Moltes intervencions han estat destinades a defensar mesures contra allò que podríem anomenar partitocràcia. La qüestió de les llistes obertes, del vot a les persones, és percep com una alternativa a les llistes tacades, del vot a partits (o a coalicions). Però llistes obertes també implica una pluralitat d'electes. Per exemple, si en una circumscripció, hom pot elegir nou representants, els electors haurien de disposar de la possibilitat de votar obertament sis candidats. Finalment, els nou candidats amb més vots serien els elegits. També podria ser que es conservés el vot a partit/coalició, bo i conservant el dret de prioritzar tal o tal candidat d'aquesta llista. D'això se'n diu "llistes desbloquejades". D'altres propostes, però, defensen una elecció personal de cada càrrec, inclosos els càrrecs executius (president, ministres, etc.). Una Cambra constituïda d'aquesta manera hauria de disposar de delegats personals des de circumscripcions uninominals. Aquest sistema, però, no afavoriria precisament el bipartidisme, a l'estil britànic o nord-americà? Potser no tant, si seguís el sistema de doble volta de l'estat francès. Totes aquestes càbales ens condueixen a aquella veritat matemàtica que ens diu que no hi ha cap sistema de representació perfecte, és a dir que respecti alhora el principi "d'una persona - un vot" i que minimitzi el "vot estratègic" (vot útil). Per això algunes intervencions retornaven el debat a la terra, a la materialitat de les relacions entre electes i electors. 140 anys després de la Comuna de París, sense citar-la, es reitera la convicció que l'electe ha de sotmetre's al mandat imperatiu dels electors, ha de ser removible, no ha de disposar de privilegis (si se l'allibera amb salari, el salari no ha de ser superior al que cobren de mitjana els seus representats), etc. El company que parla pel megàfon a la foto de dalt, es demanava irònica si, sota aquestes condicions, els actuals representants voldrien continuar representant-nos. Potser no. Potser és que, de debò, no ens els mereixem.