Si no vaig errat, cap monarca britànic no havia posat els peus a Irlanda fins fa cosa d'un segle, en temps del fill de la reina Victòria. Després de set segles de dominació anglesa, la major part del territori irlandès, poques dècades després, esdevenia República. Des de llavors, la República d'Irlanda no ha aconseguit pas la unificació de l'illa, malgrat els avenços experimentats en els darrers anys quant al reconeixement del dret d'autodeterminació dels comtats dels Nord. És clar que alguns d'aquests avenços han revifat les relacions entre les dues illes separades pel Canal de Sant Jordi. El "tigre cèltic", a més, ara s'ho passa malament, com si tornessim a la correlació de forces habitual entre les Illes Britàniques. En aquest escenari apareix la Reina d'Anglaterra... Les mesures de seguretat d'aquesta visita reial tenen un caràcter plenament militar...
La reina d'Anglaterra simbolitza moltes coses. Quan ciutadans republicans irlandesos exhibeixen aquests dies cartells de protestes, no és únicament pel sentiment republicà i independentista 'clàssic'. També ho és perquè la "sortida de la crisi" pren no tan sols un caràcter antisocial sinó també de disminució de la sobirania de la República d'Irlanda. Per això ara aquesta visita és possible...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada