dilluns, 9 de maig del 2011

Les propostes econòmiques i laborals de la CUP de l'Hospitalet



En el marc de la Tercera Taula Participativa per al Programa Municipal de la CUP, celebrada el passat 29 de gener, es tractaren les qüestions, que en les "100 propostes per a l'Hospitalet" apareixen en el primer bloc, de "Model econòmic i drets laborals". Aquestes primeres 15 propostes recullen bona part de les inquietuds de les classes populars. Així doncs, apareix la proposta de crear una banca municipal pública (1), com a resposta a l'abandonament per part de les banques privades del finançament de projectes productius o d'interès social. Alhora, aquesta banca municipal pública alliberaria l'administració local de les fortes dependències polítiques que té respecte de certes entitats financeres (fins i tot el PP, recentment, va creure excessiu nomenar fill predilect de la ciutat un capitost d'aquestes entitats!). Davant de la desocupació massiva de naus industrials (ben evident en eixos com la Carretera del Mig), es proposa l'impuls de petites empreses locals públiques (2). No és pas caure en un neoindustrialisme, ja que el programa vol orientar el pla econòmic local a la producció de béns de consum (3) amb un model basat en cooperatives i en empreses municipals. El foment del cooperativisme s'hauria de fer no tan sols en el sector productiu sinó també en el consum (4). Aquestes cooperatives tindrien facilitat l'accés a contractes municipals (5). No hi ha dubte de la necessitat d'una formació professional orientada a aquests nous sectors productius i, en conseqüència, es proposa la creació d'escoles municipals d'oficis (6), que també servirien de base a la recuperació del treball agrícola (7). Aquesta recuperació es basaria no tan sols en la preservació dels espais agrícoles actuals, sinó també en la creació d'horts urbans (8), i també tindria el suport d'un mercat setmanal de pagès obert a productes locals i comarcals (9). Les propostes de la CUP-l'H, trenquen amb la lògica que gairebé totes les forces del consistori practiquen. Així doncs, es proposa la reversió de l'externalització de serveis municipals (10), bo i admeten els contractes amb entitats no-lucratives, i sempre garantint clàusules socials en els plecs de contractació (11). També es proposa una política d'ocupació laboral molt més activa (12), basada en convenis amb empreses locals i en la creació d'una Oficina Municipal de Treball (13). És rellevant que en l'apartat de formació laboral, es faci esment en la formació sobre drets laborals i sobre sindicalisme (14). El 15è punt vol resumir l'orientació del programa econòmic en "el comerç de proximitat i la indústria local". Són evidents les tensions internes d'alguns d'aquests punts (5 i 11), i segurament les altres forces polítiques assenyalarien ràpidament la inviabilitat jurídica d'alguna proposta (com el bandejament de les ETT dels municipis, o com determinades clàusules socials en la contractació municipal, etc.). Llavors, però, aquestes forces polítiques haurien de ser prou sinceres davant de l'electorat i dir que no hi ha alternativa possible a la destrucció del teixit industrial i comercial dels barris de l'Hospitalet, i que una desocupació del 15%-20% cal contemplar-la com un fet estructural.