Carlos Tablada és a aquesta banda de l'Atlàntic des del passat 21 d'abril. Després d'uns dies a Leuven i a Roma, aquesta setmana es troba a Barcelona, convidat per la Universitat Comunista dels Països Catalans. Després de fer xerrades a Gràcia i a Gramenet de Besòs, aquest matí ha estat a la UCPC per fer la classe 'Problemàtica ecològica en el capitalisme'. I aquesta vesprada serà a l'Ateneu Popular Aurora per fer una conferència sobre l'actualitat del socialisme a Cuba i sobre el recent congrés del Partit Comunista Cubà. Tablada és un dels impulsors del Fòrum Mundial de les Alternatives i col·laborador del Centre Tricontinental. Des d'aquestes instàncies, al costat de François Houtart, la qüestió ecològica es concep de manera indestriable a les esferes econòmica, política i social, tant a escala mundial, com regional i local. L'anàlisi marxià quant a la contradicció entre valor d'ús i valor d'intercanvi serveix de punt de partida per entendre les crisis recurrents del capitalisme i el seu impacte permanent sobre les comunitats humanes. Un altre punt de partida és la noció presentada per Garrett Hardin, el 1968, en l'article "The Tragedy of the Commons". En la conferència de Roma del passat 28 d'abril, es parlava precisament de "drets humans" i de "béns comuns". Si els primers són "atributs inherents a l'ésser humà" (bo i reconeixent el seu caràcter, alhora històric i dinàmic, i universal i indivisible), els "béns comuns" constitueixen els mitjans essencials de la pròpia existència humana. La tendència històrica del capitalisme és la transformació d'aquests "béns comuns" en recursos apropiables, sempre que sigui tecnológicamente possible. I la tecnologia obre portes. Tal com recorda Tablada, si en el 1960 les llavors agrícoles eren en mans dels productes directe, en el 2010, el 82% de les llavors són en mans de llicències propietàries de Monsanto, Dupond o Bayer. En conseqüència, si abans els episodis de fam s’associaven a desastres naturals, a guerres o a crisis econòmiques, hom passa ara de la fam conjuntural a una fam “sobreestructural”, que afecta a una sisena part de la humanitat. Una part molt més elevada encara, es troba exposada a una situació creixentment desesperada, atrapada entre l’augment dels preus dels queviures i l’estagnació o disminució dels salaris. Aquesta és una de les bases, alhora, de les revoltes polítiques que hi ha hagut en països de la ribera sud de la Mediterrània. Per Tablada, el futur dependrà en bona mesura de la manera de procedir de les forces polítiques dels diferents països del món, i de la manera de com es lliguin amb els moviments popular que treballen “en la concreta”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada