Arcadi Oliveres a Cornellà

En la Plaça de Catalunya, on des de fa uns dies hi ha Assemblea i Acampada de Cornellà de Llobregat, Arcadi Oliveres era convidat ahir per xerrar d'economia. La xerrada arrencava a quarts d'onze i es perllongà fins passada la mitjanit, moment en el qual començà un torn d'intervencions del públic. Els assistents havien seguit amb atenció les diferents relacions que Oliveres posava de manifest entre els diferents "compartiments" (polític, econòmic, social, ideològic) en el qual sembla dividir-se l'activitat humana. I compartien amb Oliveres la convicció que allò que falla és el sistema econòmic, el capitalisme, amb les desigualtats, la concentració de poder, la corrupció, el malbaratament de recursos, l'agressió contra les condicions ambientals, etc. Com que el mot d'ordre d'aquests dies és anar "a la concreta", dibuixar un programa de reivindicacions, la darrera meitat de la conferències, Oliveres la dedicà a les propostes. En l'àmbit financer, defensava:
1.- L'establiment d'una "taxa Tobin", no pas únicament com a instrument de recaptació sinó com a forma de dissuasió de "l'especulació mobiliària" (és a dir, la basada en les transaccions internacionals de divises i de mercats de futurs).
2.- La lluita contra el frau fiscal.
3.- La nacionalització de la banca (bancs i caixes) que han estat rescatats amb diner públic arran de la crisi financera. Oliveres recordava que mesures de nacionalització havien estat aplicades pels governs de George Bush i de Gordon Brown.
4.- La defensa del caràcter originari de les caixes d'estalvi, front a la seva transformació amb bancs i la poca transparència en la gestió de beneficis.
5.- El recurs a la "banca ètica". Oliveres va posar com a exemples Triodos Bank i Fiare.
6.- La creació d'un "euro-2" per als països perifèrics de la Zona Euro, que podrien dur a terme polítiques monetàries adients a la situació econòmica d'aquesta perifèria.

Pel que fa a la crisi laboral, Oliveres assenyala que la "recuperació econòmica" difícilment es produirà abans del 2015. I fins llavors? Per Oliveres l'única manera de crear llocs de treball és a través de la reducció de la jornada laboral. Mentrestant, Oliveres assenyala que cal avantposar la satisfacció de les necessitats immediates i bàsiques de tota la població. En tot cas, per Oliveres, l'època del creixement econòmic en els països desenvolupats hauria de deixar pas a un "decreixement". Això, aclareix Oliveres, no vol dir pas que no calgui desenvolupar àmplies àrees socials i culturals, però sí vol dir que hom no pot continuar deixant una petjada ecològica superior a la capacitat d'absorció dels sistemes planetaris.