La manifestació d'aquest matí a Barcelona ha comptat amb la participació de col·lectius de treballadors de la sanitat i de l'ensenyament, però també del moviment veïnal i per l'habitatge, de les assemblees de treballadors sense-feina, de sindicats i de formacions polítiques progressistes. Més enllà de protestar contra les retallades socials anunciades i/o ja perpetrades pels governs d'Artur Mas o de José Luís Rodríguez Zapatero, es reivindica un model de benestar integrador, participatiu i democràtic. Es tracta, d'una banda, de denunciar aquelles mesures polítiques que s'apliquen com si damunt nostre hagués caigut una ventada o una pedrada, i no com si no responguessin a uns interessos de classe ben concrets. Contra aquests interessos de classe, naturalment, no hi ha més remei que interposar uns altres interessos de classe, els de la classe treballadora. Tal com diu l'Assemblea de Treballadors en Atur de Barcelona, "les persones en atur, la joventut sense futur, la classe treballadora explotada, la ciutadania desposseïda de drets, hem d'unir-nos, mobilitzar i exercir directament el nostre poder ciutadà en defensa de les nostres vides i per assegurar un futur millor".
Fa tot just un mes que la Plaça de Sant Jaume s'omplia d'una manifestació contra les retallades i les privatitzacions en la sanitat. En la manifestació d'avui han adquirit protagonisme els col·lectius de l'ensenyament, docents, pares i mares d'alumnes, estudiants i personal administratiu i de serveis. Si aquella mobilització va fer que el govern de Mas i el departament de Ruiz, haguessin "d'afluixar" momentàniament, cal no adormir-se. D'altra banda, cal no oblidar mai tampoc el context nacional i internacional en el que es produeixen aquestes mesures polítiques. Internacionalment, l'ofensiva del capital financer, que empra els governs com a comitès executius, lluny de remetre després de la crisi del 2008-2009, s'ha recrudit. Tal com diu el manifest de la CUP-Alternativa per Barcelona, diners n'hi ha, però són diners "pels bancs, no pels pensionistes; per subvencionar multinacionals, no per les persones immigrades; per concerts, no pel sector públic". Des de Revolta Global, s'afirma "la mobilització social és l'únic camí per aturar les retallades". D'altra banda, la situació d'opressió nacional pesa com una llosa. Per això mateix, des de la pancarta d'ERC es deia allò de "Retallem el dèficit fiscal, no retallem les polítiques socials". O, com deia un comunicat recent de Solidaritat Catalana per la Independència, "la retallada del 10% del pressupost de la Generalitat equival a 54 dies de l'espoli fiscal que pateix el Principat".
La manifestació té continuïtat. Després de la sortida de Plaça de Catalunya, per la Ronda de Sant Pere o pel carrer Fontanella, s'ha baixat per Via Laietana. S'ha continuat després fins al Parc de la Ciutadella, on a les 17h, arrencarà una Assemblea. Demà, a les 18h, en diferents municipis hi ha convocades manifestacions i concentracions en defensa d'una democràcia real. El 4 de juny es convoca una Assemblea Obrera contra les Retallades i els Plans d'Ajustament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada