El senyor Hamilton, MP, considera la colonització xinesa del Tibet una amenaça

Això ha dit el senyor Hamilton, laborista, membre del Parlament britànic:

“The influx of Chinese settlers in Tibet is a serious threat and is making the Tibetans a minority in their own land. When we were in Lhasa (capital of Tibet) we saw Chinese everywhere and more were due to arrive and many will have come now because of the introduction of the railway line from China to Tibet”.

La frase retrata certament quina ha estat política de la República Popular Xinesa en el Tibet. Es tracta d'una política de colonització, que afavoreix la migració xinesa cap al Tibet. El xovinisme Han permea totes les institucions de la República Popular Xinesa. La Regió Autònoma del Tibet és una enganyifa. El Tibet no té reconegut el dret d'autodeterminació, és a dir el dret de la Regió Autònoma del Tibet de constituir-se en estat independent si aquesta és la voluntat dels tibetans i de les altres nacionalitats autòctones del Tibet.

Dit això, imaginem que algú hagués dit una cosa semblant en els anys 1960 sobre Catalunya:

“The influx of Spanish settlers in Catalonia is a serious threat and is making the Catalans a minority in their own land. When we were in Barcelona (capital of Catalonia) we saw Spanish everywhere and more were due to arrive and many will have come now because of the introduction of new highways from Spain to Catalonia”.

Com llegiríem aquestes paraules?

Pel govern xinès els mots de Hamilton són condemnables. Pel govern xinès, els tibetans són xinesos, i Tibet és Xina.

Pel govern espanyol els mots de l'hipotètic paràgraf citat són condemnables. Pel govern espanyol, els catalans són espanyols, i Catalunya és Espanya.

Objectivament, el tibetà és una llengua diferent del xinès. Objectivament, el català és una llengua diferent de l'espanyol. Per això, a la República Popular Xinesa hom parla de Han per referir-se a la porció majoritària de la població (la que parla alguna llengua del grup xinès). Per això, a Espanya es juguen amb els noms de la llengua (espanyol o castellà). Però si la Xina reconeix l'etnicitat tibetana, no s'esdevé el mateix a Espanya. Per a Espanya els catalans són tots els "espanyols" que viuen a la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Els espanyols han estat més hàbils que els xinesos. No pel fet que hi hagi moltíssims catalans que se sentin espanyols (hi ha, proporcionalment, encara més tibetans que se senten xinesos que no pas catalans que se sentin espanyols), sinó pel fet que han aconseguit reafirmar millor la pertinença de Catalunya (d'una part de Catalunya) a Espanya.

No és tan diferent la immigració xinesa al Tibet de la immigració espanyola a Catalunya. Que ningú no s'imagini, en un cas o en l'altre, una política activa de colonització amb tots els ets i uts. No, el moviment demogràfic és voluntari i, fins i tot, sota el franquisme o sota el Partit Comunista Xinès, cal tindre present que la policia pot repatriar a qui vulgui.

Allò que diferencia un immigrant d'un colonitzador és l'actitud. El primer ha anat a viure a un país diferent. El segon ha anat a viure a un territori que cal incorporar al seu país. El primer en no pocs casos acabarà fent costat als seus conveïns de nació oprimida: això passa ara a Lhassa, en directe, ja que entre els manifestants massacrats hi ha xinesos i fills de matrimonis mixtos.