Fa uns dies parlàvem en aquest blog de la qüestió de com la introducció de la TDT, lluny de resoldre els problemes de fragmentació de l’espai televisiu català, havien servit perquè la Generalitat Valenciana tanqués repetidors que feien arribar els senyals de la CCRTV al Sud, mentre que aquesta mateixa CCRTV decidia suprimir el senyal principal de TV3 a les Illes Balears i substituir-lo pel “canal internacional”. La qüestió de la “reciprocitat”, doncs, encara queda pendent. Ara bé, la “reciprocitat”, en els termes, per exemple en el qual es redacta la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” és només una part de la qüestió. Ja seria un gran què garantir la reciprocitat entre IB3, la RTVV i la CCRTV, però la voluntat d’aquestes cadenes i els seus compromisos en el marc de la Federació (espanyola) de radiotelevisions autonòmiques, pot rebaixar a la pràctica el contingut d’aquesta reciprocitat. Des de fora d’aquests àmbits autonòmics, hi ha una campanya endegada a Fraga i al Baix Cinca per impedir que el trànsit definitiu del 2010 deixi les comarques de la Franja sense els senyals de la CCRTV. Un altre punt relacionat, general per a les àrees rurals amb poca o nul·la cobertura analògica, és fins quin punt la introducció de la TDT resoldrà aquestes manques de cobertura. I alhora que es posen pals a les rodes a aquestes televisions, planen les amenaces sobre els centres territorials de la RTVE (TVE-Catalunya, TVE-Comunitat Valenciana, etc.), i brillen per la seva absència qualsevol exigència de desconnexions territorial per part de les concessionàries privades de TDT.
És necessari de no oblidar és el fet que les decisions polítiques quant a la TDT es prenen des de les institucions estatals (amb respecte per les escorrialles corresponents a les institucions autonòmiques, si n’hi ha). I, moltes vegades, això s’oblida. Ho recordava Ramon Serra fa uns dies referint-se al fet que la introducció de la TDT, en els territoris catalans sota sobirania espanyola, serà una reducció desproporcionada de l’oferta en català en relació a l’oferta general (la immensa majoria, en espanyol). I, similarment, el Gat de Casa venia a recordar de la problemàtica similar, però encara molt més agreujada de la situació a la Catalunya Nord (vg. Catalunya Nord vol la TDT catalana). Naturalment que tot seria més fàcil si, com a mínim, tot el país tingués la sobirania televisiva que té Andorra (les autoritats de la qual, a més, no han posat mai cap impediment a la recepció de televisions espanyoles i franceses, cosa que no es pot dir en reciprocitat).
Però potser no cal fer els càlculs que fa en Ramon Serra i comptar únicament amb l’oferta televisiva disponible en general en la nostra llengua (principalment, TV3, Canal 33, 3/24, Canal 300, Canal 9, Punt 2, IB3, Andorra Televisió, Barcelona TV, 8tv, InfoTV, Catalan TV), i garantir que arribi a tot el territori. Ja sabem que això no impedirà la inundació espanyola i francesa en els territoris respectius, però, si més no, garantirà la diversitat d’ofertes televisives en català. En català, i de proximitat, i per això també convindria el creixement i l’intercanvi d’iniciatives com Televisions Digitals Independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada