Negre-groc, el color de les vespes en el futur govern federal alemany

[Actualització al matí, amb dades de recompte electoral]

Gens subtil era la campanya que havien gastat els verds (vegeu-ne el cartell en la foto adjunta) per associar la combinació negre-groga, de l’alerta davant material radiactiu, amb un eventual govern CDU-FDP, és a dir un govern negre-groc. La victòria del bloc CDU-FDP i, especialment, l’ascens de l’FDP i l’enfonsament de l’SPD, s’interpretaran com un “xec en blanc” per part de l’elector alemany per continuar i aprofundir en la campanya contrareformista des del govern. I potser sí que n’hi ha una mica de “xec en blanc” ja que, al capdavall, si “no-hi-ha-alternatives”, més val que gestionin la cosa els “professionals” i que es remoguin els obstacles (si és que n’hi havia) a la futura “recuperació sense-feina” ja que, encara que sense-feina, alguna cosa caurà de la taula. No és, naturalment, que no hi hagi malcontentament. Però sense cap partit d’esquerra mínimament seriós el malcontentament del gruix de la classe treballadora pot adreçar-se fàcilment contra els segments “inferiors”. Si no fos pels segments “inferiors”, pensen molts votants d’estrats populars de la CDU i de l’FDP, no es rebentarien preus salarials, no s’abusarien dels ajuts socials i familiars, no es col·lapsaria la sanitat ni els serveis d’ocupació, etc. Entre el “tauró de les finances” que presenta l’SPD i la “welfare queen” que presenta l’FDP, l’elector alemany tria com a més amenaçadora aquesta segona. El primer, fet i fet, encarna aquesta nova aristocràcia alemanya que, a diferència de la històrica, no és gens estirada, té un comport simpàtic i, a través de “l’ascensor social” es presenta com a oberta i acollidora envers els “escollits”.

Mirem els números: la CDU-CSU assoleix el 33,8% dels vots i 241 diputats (baixa una mica més d’1 punt percentual i guanya 13 diputats); l’SPD assoleix el 23,5% dels vots i 146 diputats (baixa 11 punts percentuals i perd 76 diputats); l’FDP assoleix el 15,0% dels vots i 93 diputats (puja 5 punts percentuals i guanya 32 diputats); Die Linke arriba al 12,2% dels vots i aconsegueix 76 diputats (puja 3 punts percentuals i guanya 22 diputats); Die Grüne assoleix el 10,9% dels vots i 68 diputats (puja 2 punts percentuals i guanyen 17 diputats).

Si ho mirem des del punt de mira dels blocs podem veure com:
- el bloc CDU-CSU-FDP puja 45 diputats.
- el bloc SPD-CDU-CSU (fins ara en el govern de coalició) perd 63 diputats.
- el bloc SPD-Die Linke-Die Grünen perd 45 diputats.

Pel que fa a la qüestió del “sisè partit”, és a dir del partit extra-parlamentari que ha assolit més votacions ha estat el Piraten Partei, que ha assolit un 2% dels vots emesos. És simptomàtic, doncs, que el principal “partit extraparlamentari” sigui un que ha centrat la campanya en la qüestió de la “lluita contra la vigilància governamental” i de la “lliure circulació de les idees” (és a dir, contra el proteccionisme realitzat en nom de la “propietat intel·lectual”).

La clatellada que s’ha fotut l’SPD (els pitjors resultats electorals en 60 anys), combinada amb la pujada modesta de Die Linke, mostra quin futur electoral li espera a aquest “espai socialdemocràtic”. Perquè ara serà el torn de la “dreta de l’SPD” i de la “dreta de Die Linke” (que n’hi ha), per ja no dir la “dreta dels Verds” per ajustar comptes a les llumeneres que han disposat les campanyes electorals prèvies.

També farien malament de fer sobreinterpretacions. L’abstenció ha estat del 29,2% (7 punts percentuals per damunt del 2005), i no és creïble suposar que els votants són una part alíquota representativa de l’electorat complet (i això deixant de banda que l’exclusió dels gastarbeitern). L’abstenció diferencial de l’electorat “d’esquerres” és clara. I de la manera com serà interpretada per l’SPD no hi ha pas dubte que creixerà en properes conteses electorals.

No hi manca qui assenyala que el groc i el negre és el color de les vespes. Les mobilitzacions contra un govern negre-groc seran més fàcils. Les putades que hauria fet un “sozial regierung” haurien estat les mateixes. Però llavors ens haurien demanat que calléssim, que no féssim de provocadors.