divendres, 18 de setembre del 2009

Santa Llúcia independentista

Diferents plataformes (Plataforma pel Dret de Decidir, Deumil.cat, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, Osona Decideix) han començat a perfilar, per al 13 de desembre, un seguit de consultes locals sobre la independència. S’hi nota una certa urgència, una certa preocupació per no perdre la “vorada” (com deia el batlle de Seròs el diumenge d’Arenys).

En aquest sentit, des d’Iniciativa, per exemple, la consigna és “no crear falses expectatives”. Això, traduït, vol dir que desitgen no veure’s en el cas d’haver d’explicitar la seva posició nacional si s’amplia la distància entre “independentistes” i “unionistes”. També en aquest sentit s’ha posicionat Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que crida a evitar un “divorci” entre els “independentistes” i els “autonomistes”, i ha recalcat Duran Lleida que ell té un projecte per tota Espanya. Sona rar, això, car si Duran Lleida té un projecte per tot Espanya com és que UDC no crea una UDE, o no es federa amb els partits democristians de les altres nacions de l’estat?

En tot cas, sembla que l’estratègia de l’autonomisme es mou entre “ignorar” Santa Llúcia (és a dir, treure’s els ulls de la cara) i “blasmar-la”. La idea bàsica, naturalment, és que si la blasma en veu massa alta, la iniciativa de Santa Llúcia pot servir d’arrenglerament popular anti-governamental, de vot-protesta contra tot allò que fa l’autonomisme. I si la ignora massa, els únics mitjans de comunicació que s’hi faran ressò seran els explícitament o implícitament independentistes, i Santa Llúcia es farà més gran.