dimarts, 1 de setembre del 2009

Les eleccions a Saarland: Die Linke i les majories d’esquerres a Alemanya


En contraposició a l’independent Luxemburg, i a les integrades en la República Francesa Alsàcia i Lorena, el Sarre (Saarland) s’integrà el 1952 a la República Federal Alemanya. Com que el sistema de partits polítics és comú a tots els països (landern) de la Bundesrepublik, amb l’excepció feta de Baviera, les eleccions en qualsevol estat són considerades una mena de termòmetres intermitjos per avaluar les perspectives de cada elecció federal. Les properes eleccions a la Dieta Federal (Bundestag) són a finals de mes, i així doncs, les eleccions que hi ha hagut aquest cap de setmana en tres estats alemanys han estat seguides amb interès pels altres tretze. En la fotografia, per exemple, veieu un cartell electoral sobre les eleccions a Saarland en un punt d’Alemanya a l’altra banda del Rin i on la influència francesa és oblidada del tot en pro de l’anglo-nord-americana. Això no obstant, per Die Linke el Saarland de Oskar Lafontaine és una mena de sangrilà, i el cartell sobre el Sarre cerca esperonar la base electoral d’aquest partit que ha fusionat els socialdemòcrates d’esquerra de Lafontaine (wessis) amb els ex-SED de Georg Gysi (ossis). Die Linke, però, tal com dèiem en un post anterior, ha englobat també una sèrie diversa de grups que hi confien en una maniobra entrista, i que no han aconseguit del tot evitar la sensació que Die Linke no vol ser més que una segona socialdemocràcia en substitució de l’abdicada SPD. Lafontaine fou durant 14 anys ministre-president, quan encara era a l’SPD, de Saarland. Més de deu anys després, en aquestes eleccions, i tal com reflectien les enquestes, ha fet que Die Linke passés a la tercera posició, amb un 21,3% dels sufragis vàlids i 11 diputats, per darrera de la CDU (34,5% i 19 escons) i de l’SPD (24,5% i 13 escons). La resta de formacions amb representació parlamentària han estat l’FDP (9,2% i 5 escons) i els Verds (5,9% i 3 escons). Entre les formacions extraparlamentàries hi ha el Partit de les Famílies, amb un 2%, i el Partit Nacionaldemocràtic (NPD), amb un 1,5%. Amb aquests resultats hom podrà formar un govern SPD+Linke+Grüne, amb 27 escons, i un 51,7% del suport electoral explícit (i 35% del cens). En l’oposició quedaran la CDU i l’FDP, amb 24 escons (43,7% del suport electoral explícit). La participació electoral ha pujat un 12,1% (s’ha situat en un 67,6%) i aquesta ha estat la clau dels resultats de Die Linke. La CDU ha governat en solitari des del 2004 a Saarland, i això li ha fet passar factura, amb una caiguda del 13 punts percentuals i la pèrdua de 8 escons. L’SPD ha perdut 6,3 punts i 5 diputats. Els Verds han retrocedit lleugerament, i han conservat els 3 escons. L’NPD ha passat d’un 4% a un 1,5% i, és clar, no hi ha cap titular sobre la “debacle” de l’extrema-dreta a diferència dels titulars oposats que sí s’expressaren, per tot Europa, el 2004. El Partit de les Famílies que, en els darrers temps, ha substituït les consignes de protecció fiscal per les més conservadores de “guerra cultural” ha perdut un punt percentual. Qui puja és un altre partit que té un missatge més o menys clar, com Die Linke, i és l’FDP, que passa de 3 escons a 5 i puja 4 punts percentuals. És previsible que també a nivell federal hom registri aquesta doble pujada de Die Linke i de l’FDP, que recullen d’alguna manera les dues receptes “oficials” i contraposades per sortir de la crisi. Si més no, tenen un discurs més clar que els commiseratius de la CDU i de l’SPD o el curiós discurs de Grünen que confia en l’economia verda per trobar feina a tothom. Ja veurem què genera aquest “govern social” que ens promet Lafontaine. Que sigui un tripartit ens inquieta...

Hem dit que Die Linke ha tingut, doncs, bons resultats a Saarland. I als altres dos estats que feien eleccions aquest diumenge? Els altres dos estats són Turíngia i Saxònia (és a dir, Saxònia-Dresden). Aquests són estats ossis i, més concretament de la part meridional de l’antiga RDA. Doncs bé, a Turíngia ha aconseguit un 20,6% dels vots, quedant com la segona força política (per darrera de la CDU, per davant de l’SPD i de l’FDP). A Saxònia-Dresden, Die Linke encara ha aconseguit una resultat més alt: el 27,4% dels vots, a menys de quatre percentuals de la CDU, i també per davant de l’SPD i l’FDP. En tot cas, tan en un estat com l’altre, la CDU ha perdut la capacitat de governar en solitari.