Conclou una Diada marcada per una agenda certament atapeïda (vegeu el recull que n’han fet des de llibertat.cat), amb la Primera Marxa de Torxes per la Independència (fetes en més d’una vintena de poblacions, entre elles Esplugues) o la claredat del missatge de l’esquerra independentista d’Unitat Popular per la Independència i el Socialisme.
Habitualment es diu allò de “i l’endemà, què”. El cas és que, enguany, l’endemà sembla marcat per la consulta d’Arenys de Munt. Una consulta que demana allò, als ciutadans majors de 16 anys d’Arenys de Munt, si són d’acord que “Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. A Berga, la CUP vol formular la qüestió, si fa no fa, amb “Esteu d’acord que els Països Catalans esdevinguin un estat dret, independent, democràtic i social?”. Més que la qüestió en ella mateixa, l’important és el tremp que ha demostrat l’equip de govern municipal d’Arenys de Munt i la dignitat de tots els seus regidors (inclosos els que no donaren suport a la consulta). Dissabte passat s’escenificava a Arenys un acte unitari de suport a la consulta, i tan unitari car hi participaren, a més de la CUP i de l’Entesa de Progrés Municipal, partits com ERC i CDC. Gràcies a la consulta d’Arenys hem sabut, per exemple, que Artur Mas i Xavier Trias votarien que sí (voten que sí) per la independència. Després, és clar, ho rebaixen tot dient que es deuen a un projecte d’unitat del catalanisme, que han de respectar les majories, etc. Tothom té dret a triar entre el lideratge i el cuatge. I justament aquesta sembla la clau: la clau del Dotze, del Tretze, del Catorze, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada