Aquest matí, de camí a l'Aeroport de Frankfurt, el noticiari passava als reportatges "en profunditat". I començava amb un tall d'una de les manifestacions recents al voltant del projecte del cementiri nuclear d'Ascó: 'Catalunya diu que no'. La peça continuava després amb intervencions d'ecologistes, de portaveus governamentals (del Govern d'Espanya), d'experts, amb valoracions diverses sobre els residus nuclears, i vinculant-ho també amb les mobilitzacions periòdiques que es fan a Europa (i a Alemanya en particular) contra els transports nuclears. Uns transports que, amb independència de la localització precisa del cementiri nuclear, començaran a ser una realitat a la Península pel que fa als residus nuclears d'alta activitat.
En tot cas, el tall contemplava l'àmbit de l'estat espanyol. No n'hi ha cap altra, car la política en matèria d'energia nuclear és competència del Govern d'Espanya i és gestionada per una empresa pública de l'Estat.
Però "Catalunya diu que no" servia per a un subtext: el de la crisi de l'estat espanyol. Una crisi que és recessió econòmica però en la qual també intervé allò que els analistes anomenen una "crisi de governança". La premsa europea és com si comencés a mentalitzar l'opinió pública dels diferents estats sobre una possible sortida. I fins aquí podem llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada