dimecres, 3 de febrer de 2010

L'Avantprojecte de Llei de l’Organització Veguerial de Catalunya: de camí a les "quatre vegueries"

Finalment i no sense problemes, el Govern de la Generalitat ha parit l’Avantprojecte de Llei de l’Organització Veguerial de Catalunya. Fet i fet, aquest avantprojecte respon a un manament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, sota el pretext de “superar” la divisió provincial, adopta una doble divisió territorial en “vegueries” i “comarques”, tot atorgant preeminència a les primeres. En la divisió territorial del 1936, la Generalitat de Catalunya també contemplava una dualitat de “regions” i “comarques”. Val a dir que no sé sap ben bé per quina raó, hom s’ha estimat més la denominació mitjavalitzant de “vegueria” per comptes de la de “regió”. No ens posem freudians, però.

El doble esquema de “regions” i “comarques” també el trobem, per al conjunt dels Països Catalans, en la divisió proposada per en Pol Sureda.

Quant a la preeminència de la divisió “regional” (o “veguerial”, també haurien pogut dir “vicarial” i hauríem rigut), val a dir que, per al País Valencià, veus com la de Pau Caparrós la consideren com la més adient per a la realitat geogràfica i econòmica actual. I, en tot cas, superior a la divisió provincial. A diferència del Principat, les províncies reben un reconeixement clar per part de l’Estatut d’Autonomia del País Valencia (article 2).

Tornem, però, a l’Avantprojecte de Llei de les vegueries del Principat. Es tracta d’un Avantprojecte, però donat el caràcter tripartit del Govern de la Generalitat es pot dir que ja ha passat per la “primera cambra” i que ara li tocarà passar per la “segona” (de composició hexapartita). Aquesta llei és tan sols el primer pas per a la divisió veguerial, ja que caldrà complementar-la amb la reordenació provincial del Principat, la qual es farà per llei orgànica de les Cortes espanyoles.

L’Avantprojecte parteix de l’Estatut i de la idea que “l’organització territorial bàsica s’articula en municipis i vegueries”. La vegueria compleix una doble funció d’ens territorial i de “divisió per a les necessitats del Govern i Administració de la Generalitat al territori”. En l’actualitat aquesta segona divisió ja és contemplada a través de set delegacions territorials del Govern de la Generalitat.

Pel que fa a la transició de la divisió provincial a la divisió veguerial, es contemplen els següents passos:
- substitució de les actuals Diputacions Provincials per Consells de Vegueria. Seria un estat provisional de “quatre vegueries”.
- creació d’un Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre (“cinc vegueries”). Aquesta creació dependria de la modificació de la legislació espanyola en: 1) matèria de demarcació i planta judicial; 2) matèria del règim electoral general. La idea, doncs, és no crear el Consell de Vegueria fins que s’admeti les Terres de l’Ebre com a unitat jurisdiccional i electoral. En aquest moment, el Consell de Vegueria de Tarragona, escindit, es transformaria en Consell de Vegueria del Camp de Tarragona.
- creació del Consell de Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, i del Consell de la Vegueria Central (“set vegueries”). Això no es faria fins les corresponents alteracions dels límits provincials.

Pel que fa a altres punts notables podem destacar que:
- article 3.2: s’estén l’organització veguerial a tot el territori, i obliga a la pertinença íntegra de tot municipi i comarca a una sola vegueria. Recordem que actualment hi ha comarques que integren municipis de diferents províncies, el cas més clar de les quals és la Baixa Cerdanya. Però aquest punt és sobretot polèmic perquè atempta contra la voluntat reiteradament expressada per les institucions araneses de no integrar-se a la divisió veguerial.
- article 4: la modificació del territori veguerial requereix una llei del Parlament. Tenen iniciativa legislativa: a) el Govern de la Generalitat; b) les vegueries interessades; c) els dipositaris de les iniciatives legislatives parlamentària i popular; d) els municipis i les comarques (article 5).
- article 7: la capitalitat serà establerta pels Consells de Vegueria, per majoria absoluta. Val a dir que els canvis de capitalitat ulteriors requeriran, a més, l’aprovació tant de la “capital entrant” com de la “capital sortint”.
- article 8: la denominació l’estableix la llei de creació de la vegueria, però els Consells de Vegueria poden canviar-la per majoria absoluta.
- article 10: el Consell de Vegueria és l’òrgan d’autogovern. Té un president i els consellers també podran denominar-se “veguers” (he he he!).
- article 11: cada vegueria disposarà d’una Carta veguerial, com a instrument d’autoorganització.
- article 12: el Consell de Vegueria consistirà en un Ple (homòleg a l’actual Ple de la Diputació Provincial), un President, Vicepresidents, Govern, Comissions d’estudi, informe i consulta, Comissió especial de comptes i Comissió de coordinació territorial.
- article 21: les competències dels Consells de Vegueria són anàlogues a les de les actuals Diputacions Provincials.
- article 23: potestat normativa veguerial, anàloga a les dels ens territorials autònoms existents. Cal destacar les referències a la participació veïnal pel que fa la iniciativa de proposar l’adopció de certes normatives (la qual cosa dependrà, en darrer terme, del que digui la Carta de cada vegueria).
- article 25: el nombre de consellers de cada Consell de Vegueria anirà de 25 a 51 segons la població de la vegueria. La circumscripció electoral serà la comarca i l’atribució es farà d’acord amb els resultats de les eleccions municipals, tal com es fa avui dia per als Consells Comarcals i per a les Diputacions Provincials (per “partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors”).

En conseqüència, ens hem de desdir, ni que sigui momentàniament, d’un post anterior. O bé dir que avui, demà i demà passat seran tots tres dijous.

Hi ha una qüestió, però, que em balla el cap. Si analitzem el text de l’avantprojecte, especialment pel que fa a les disposicions transitòries, sembla que la llei orgànica de les Corts Espanyoles el que farà serà adoptar un mapa de “set províncies” per al Principat més que no pas la fórmula alternativa de la “província única”. Vegem més detingudament les dues alternatives:
- Si s’adopta la segona estratègia (“província única”), a efectes pràctics, desapareixeria del tot la divisió provincial per al Principat, de la mateixa manera que la Diputació Provincial de Palma de Mallorca fou liquidada després de constituir-se el Govern Balear autònom. Posteriors modificacions del mapa de vegueries requeririen únicament una llei del Parlament de Catalunya. Des del punt de mira del PSC-PSOE, això implica també una circumscripció única de cara a les eleccions espanyoles, cosa que l’afavoreix electoralment. Però també implicaria passar dels actuals 24 senadors del Principat a només 12. És clar que aquesta jibarització afectaria molt més CiU (perdria 9 senadors) que no pas el tripartit (en perdria 3). Ja sabem que el Senat no pinta gaire, però són 12 llocs de treball (+ càrrecs de confiança).
- Si s’adopta la primera estratègia, és a dir de fer coincidir “vegueria” (denominació autonòmica) i “província” (denominació estatal), llavors es produirà un blindatge del mapa de vegueries, el qual serà decidit finalment per les Corts Espanyoles a través d’una majoria absoluta. Qualsevol modificació posterior (fins i tot canvi de municipi a municipi) requeriria una nova llei orgànica (i una nova majoria absoluta a Madrid). Però aquest escenari planteja un problema. La representació del Principat al Senat hauria de passar, en correspondència, de 24 senadors a 36 senadors. El guany de 8 senadors seria probablement copat per CiU en tres quartes parts (6 senadors).

Fixeu-vos-hi bé que no quedi la cosa en un mapa de quatre vegueries!

3 Comments:

Blogger Pau said...

Hola Dídac

Sóc Pau Tobar de l'Accent, de nou t'escric per demanar-te una col·laboració. Volem fer un article sobre n'Howard Zinn -recentment trapassat- com que hem vist que ja has ecrit al teu blog, la idea era demanar-te per si en pots fer una peça original de 3000 caracters on repasses la seua obra i aportacions.

Si hi estàs d'acord per favor escriu-me en quant pugues a tobar.pau@gmail.com.

Gràcies

3:20 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Evidentment sí que hi haurà només quatre vegueries si la idea és que hi hagi set províncies ja que a Madrid no s'acceptarà que es trenqui l'equilibri actual a les eleccions a Corts Generals.

La idea de Província Única és la més lògica però Catalunya perd pes electoral i no s'acceptarà aquí.

El que jo em pregunto si en el fons no s'opta realment per una decisió intermitja o sigui, per Madrid quatre províncies i per a nosaltres set vegueries. Segons la doctrina del TC sobre la "identitat institucional" això que dic és molt posible que sigui inconstitucional. El que pot succeir és que el TC no està molt "operatiu" i que ningú ho porti al TC.

El que és evident és que a Madrid no es reformarà cap llei orgànica aquesta legislatura o almemys fins que el TC es digni a "fallar". Això pot tenir futur amb un govern amb minoria del PP que depengui de CiU utilitzant una fòrmula intermitja que he dit abans que posiblement fóra inconstitucional (com a cosa menys greu ja que seria bastant absurda la situació) però sense que ningú ho portés al TC.

5:45 p. m.  
Blogger Dídac López said...

Si l'anònim expressa una possibilitat.

D'aquesta manera, el que es faria seria el següent:
- creació dels Consells de Vegueria, i traspàs de les Diputacions Provincials. En aquesta primera fase, tindríem 4 províncies i 4 vegueries.
- modificació de les lleis (estatals) general electoral i de planta judicial. El Consell de Vegueria de Tarragona es desdoblaria en "Camp de Tarragona" i "Terres de l'Ebre". En aquesta fase, tindríem 4 províncies i 5 vegueries.
- canvis per llei orgànica entre les províncies de Lleida, Barcelona i Girona. Bàsicament, la Cerdanya Oriental passaria a Lleida, i el Solsonès a Barcelona, a banda d'altres canvis municipals. En aquesta fase, 4 províncies i 5 vegueries.
- desdoblament de la província de Barcelona entre dues vegueries: "Barcelona" i "Central". Desdoblament de la província de Lleida en unes altres dues: "Lleida" i "Alt Pirineu i Aran". En aquesta fase, 4 províncies i 7 vegueries.

Les províncies serien quelcom buit. Això és el que s'ha fet a Canàries. És a dir, que les quatre províncies serien una divisió merament adreçada a l'Administració Perifèrica de l'Estat (Delegació i Subdelegacions de Govern) i a la divisió electoral de cara les Corts espanyoles.

Seria un escenari similar al de la II República Espanyola: supressió de les diputacions provincials (1931), manteniment de les circumscripcions electorals i organització provincial de l'Administració Perifèrica de l'Estat i de la Generalitat. No seria fins el 1936, que s'introduí la divisió comarcal, i la divisió en regions del 1937 no seria mai duta a terme, degut a la situació de guerra.

5:21 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home