L’acció de vaga realitzada pels treballadors de TV3 dijous passat era el resultat de l’agressivitat de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que vol fer-lo pagar la situació de crisi per la qual passa l’entitat. No cal dir que les qüestions econòmiques (salaris i descansos) són les que dominen en aquesta confrontació.
Però també és vital que, davant de les insídies de la direcció, els treballadors més conscients de la CCMA lliguin aquestes reivindicacions amb les funcions socials que “justifiquen” l’existència dels mitjans de comunicació públics. Certament, que hom no pot fer-se gaires il•lusions amb el paper que pot tindre un mitjà de comunicació públic en l’actual context de relacions de poder. És inevitable que fins i tot el mitjà de comunicació públic més lloable no faci més que reflectir les situacions de “dependència”. Mònica Terribes, directora de TV3, ho ha exemplificat quan ha desencoratjat els qui encara esperen o desitgen que TV3 sigui una televisió nacional dels Països Catalans.
Tot i amb tot, els mitjans de comunicació de la CCMA tenen alguns mèrits. I això ho podem llegir en les accions i en els escrits dels seus detractors de dretes. Per exemple, els esforços fets per la Generalitat Valenciana contra el senyal al•legal de TV3 són una gran lloança per la CCMA. I quan des de mitjans conservadors de diferents signe i de diferent nacionalitat, hom carrega contra el biaix liberal o esquerranós o populista dels informatius de TV3, tenim una altra notable lloança. Certament, però, aquestes crítiques són perfectament homologables a les lamentacions que la dreta nord-americana fa de forma eterna contra els mainstream mass media per no ésser prou fonamentalistes, nativistes, bel•licistes o ultraindividualistes.
També hi ha una altra lloança que és d’un signe perfectament anàleg a l’anterior. És la que surt, per exemple, dels llavis del diputat Joan Ferran, quan carrega contra la “crostra nacionalista” de TV3. De la mateixa manera que quan Accuracy in Media acusa la CNN de poc més que comunista, les acusacions de Ferran provoquen més d’un somriure irònic en els rodals de l’esquerra independentista. Tant Accuracy in Media com Ferran saben perfectament que una paraula seva tindrà un efecte notable en “esporuguir” els mitjans i fer-los corregir el “biaix”. Com que tenen la paella pel mànec (o, si més no, serveixen els interessos dels qui la tenen) tenen també la capacitat de dir que és neutral o no, i que és o no “esbiaixat”.
Neutralitat i biaix, però, tornen a ésser categories buides.
Contra la “crostra” d’uns hi ha la “crostra” dels altres.
Ferran deplora la manca de neutralitat de la CCMA, perquè la voldria esbiaixada del tot cap a un mitjà de mentalitat espanyola fet en una llengua vagament similar a la catalana. Aquesta seria la situació de neutralitat segons Ferran.
Per això mateix cal saludar la inauguració, el passat 26 de gener, efemèride plena de significats, de Control+Ç. Hi fan part una trentena de treballadors de la CCMA. I la missió d’aquest grup és “l’impuls de referents catalanocèntrics als mitjans de la Corporació”. Si hom parla de la “realitat” per dedicar minuts i minuts dels Telenotícies a les declaracions del govern espanyol, ells responen que la realitat va més enllà dels despatxos, en la vida popular del carrer i de les associacions. I si hom parla de la “manipulació” informativa per part de la suposada “crostra nacionalista”, ells recorden que els Telenotícies del diumenge 13 de desembre van batre rècords d’audiència. Com ho faran també els del 28 de febrer, els del 25 d’abril, els del 20 de juny, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada