dimecres, 10 de juny del 2009

Corpus Christi en un país luterà

La festa de Corpus Christi va nèixer en el segle XIII, des d'allò que ara diríem la societat civil, com un signe d'afirmació ultraortodoxa de caire popular de la Cristiandat romana. És una festa vinculada al calendari lunisolar de Pasqua, el 60è dia després del Diumenge de Resurrecció. En l'imaginari popular és un dels tres dijous més assenyalats de l'any, juntament amb Dijous Sant i el Dijous de l'Ascensió (el 40è dia de la Resurrecció).

El nom de Corpus Christi o de Corpus Domini es traduí en l'alemany mitjaval com a Fronleichnam, és a dir de forma literal (fron vol dir senyor, i leichnam vol dir carn, per bé que la forma de dir-ho en l'alemany estandard modern seria Herrnsleib). Com a tot arreu, la festa de Corpus Christi s'empapà dels festivals pre-cristians propis d'aquesta època de l'any, just abans del solstici d'estiu. El component cristià es reforçava a base de processons amb el cos del senyor (la galeta transubstanciada) transportat en el vehicle corresponent.

Martí Luter trobava la festa del Fronleichnam "schädlichste aller Feste", fastiguejat pel caràcter completament abíblic de la diada (l'Ascensió-Christhimmelfahrt i la Pentecosa-Pfings, es basen en els Evangelis i en els Fets dels Apòstols) i, al seu parer, gairebé blasfem. Luter deia això el 1527, però fins el 1600 hi hagué zones luteranes que servaren la festa.

És curiós, doncs, que a Alemanya la festa de Corpus Christi sigui d'observança legal a un estat com Hesse. El darrer landgraf de tot Hesse, Philip, coetani de Luter, en fou un dels principals defensors. A la mort de Philip gairebé tota la població de Hesse, si més no formalment, pertanyia a l'Església reformada. Però també a la mort de Philip, el ducat de Hesse fou dividit entre els seus fills. Això marcaria l'evolució posterior de Hesse, com també ho faria la introducció d'una "segona reforma", la calvinista. Els Casals de Marburg i de Kassel, al nord de Hesse, es van fer calvinistes en el tombant dels segles XVI i XVII. Darmstadt, al sud de Hesse, continuà amb una línia luterana. Fou en aquell context, per exemple, que els luterans de la Universitat de Marburg, una vegada expulsats, foren acollits per Hesse-Darmstadt, que creà per a ells la Universitat de Giessen. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) afectà fondament Hesse. Durant el període de la invasió sueca (en els anys 1620), els suecs, per bé que luterans, comptaren amb l'aliança dels calvinistes de Hesse-Kassel i amb l'enemistat dels luterans de Hesse-Darmstadt. Aquest joc d'aliances persistiria en el futur, amb els suecs substituïts ara pels francesos, ara pels prussians. Així doncs, la dinastia luterana de Hesse-Darmstadt fou tradicionalment austracista, siguent cas paradigmàtic el del príncep Jordi de Hesse-Darmstadt (mort el 1705, en l'assalt al Castell de Monjuïc) que és soterrat a una església catòlica (la dels Josepets de Gràcia), tot i que el seu cor es conserva en l'església (luterana) de la ciutat de Darmstadt.

La història va dur per curiosos viaranys Hesse, que resurgí com a estat unificat, més de 350 anys després, el 1946. Més de mig segle abans, però, hom ja havia fusionat les línies majoritàries del calvinisme i del luteranisme alemanys. D'aquesta forma, l'Església de Hesse-Nassau (que no inclou els territoris del nord de Hesse, que mantenen la independència eclesiàstica, en l'Església de Kurhessen-Waldeck) no és formalment luterana sinó "evangèlica" (és a dir luterana-calvinista). En l'estat de Hesse, el percentatge de membres de l'Església Evangèlica és de 40,8%, mentre que els catòlics són un 25,4% (fruit d'una barreja entre la minoria catòlica històrica resistent, els alemanys descendents de zones catòliques del sud i de l'est i els descendents de la immigració mediterrània de mitjans segle XX, i els conversos i nous migrants dels nostres dies). La declaració de Corpus Christi com a festa legal en les tres regions de Hesse obeeix, doncs, a una atenció envers aquesta minoria catòlica. Per a la resta de la població (i també per a bona part dels catòlics que ho són únicament de quota i de bateig), demà és festa, i punt.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ep, aquest blog cada dia és més interessant. Un petit apunt lingüístic: S'ha de dir "català medieval" no mitjival ni cap variació sobre això ! Endavant !

recapte.bloc.cat