El telèfon de Philipp Reis, un pobre mestre d'escola

L'actual número 10 de la carretera de Frankfurt, com altres edificis del sud de Gießen (Hessen Central, Alemanya) es troba lligada a l'expansió de les àrees de ciències de la Universitat en els anys trenta i quaranta del segle XIX. Llavors la Universitat encara es deia Ludoviciana, i servia d'universitat per al Gran Ducat de Hesse (Großherzogtum Hessen), és a dir per a les tres províncies del centre i del sud de Hesse que havien quedat adscrites al Casal de Hessen-Darmstadt. És l'època de Justus von Liebig, que impulsa els estudis de química i de fisiologia, no únicament al servei de l'ensenyament de medicina sinó també encarat a qüestions agronòmiques. Un dels deixebles de Liebig, Johann Heinrich Buff (*Rödelheim, 1805), es va orientar cap a la física. Cap el 1836, un any abans de tornar a Gießen, ja com a professor de física, va rebre del seu sogre, com a present, aquest edifici llavors de nova construcció. En l'edifici Buff va instal·lar, tal com havia fet Liebig en un edifici un xic més amunt, laboratoris dedicats a la docència i a la recerca. Així doncs, quan Philipp Reis va arribar a Gießen per presentar el seu model de telèfon el 1864, ho va fer en aquest edifici.

1864? Però no havia estat Alexander Graham Bell l'inventor del telèfon, el 1876? Això diuen els llibres de text, normalment, esperonats segurament per l'American Century, car Bell treballava als Estats Units i, justament, el seu "Mr Watson — Come here —I want to see you" s'escaigué l'any del Centenari de la Independència. El rival directe de Bell en aquells dies era Elisha Gray. I cinc anys abans de les successives patents rivals de Bell i de Gray, Antonio Meucci havia patentat un "telègraf sonor" (sound telegraph). De fet, el 1844 Innocenzo Manzetti ja havia parlat de la possibilitat d'un "telegrafo vocale", i el 1854 Charles Bourseul escrivia sobre "la transmissió elèctrica de la paraula". Però correspon a Philipp Reis haver estat pioner en plasmar les idees difuses de Manzetti o Bourseul (de les quals és possible que Reis tampoc no en sabés gaire) en un aparell. En honor de Gray i de Bell cal dir que, en general, desconegueren les aportacions de Reis i desenvoluparen els seus aparells de forma independent. Ara bé, també el nom de "telèfon" sembla haver estat aportació de Philipp Reis.

Philipp Reis havia nascut el 1834 a Gelnhausen, però ja de ben jove, orfe, va anar amb l'àvia que vivia a Friedrichsdorf. Tant Gelnhausen com Friedrichsdorf es troben al nord-oest de Frankfurt am Main. Després del seu període formatiu, el 1858 tornà a Friedrichsdorf, com a professor d'institut. Aquesta plaça li donava prou temps com per dedicar-se a la recerca. La primera línia que provà fou la transmissió elèctrica per aire, però aviat prendria la tasca de la construcció d'un telèfon, entès com un aparell per a la transmissió de so a través de senyals elèctrics. La idea era bàsica: transformar el so en senyal elèctric en un aparell emissor, i reconvertir en senyal elèctric en el so original en l'aparell receptor.



El 1860 construïa un primer prototip de telèfon, que permetia la transmissió de sons a través d'un cable de 100 metres. Reis es va esforçar per difondre la seva invenció tant a les revistes científiques (particularment, l'Annalen der Physik) com al Reial Cos de Correus de Prússia. Entre el 1861 i 1863, mentre perfeccionava el seu invent, va fer diverses demostracions a Frankfurt (davant la Societat de Física). El 1864 va creuar la frontera (perquè, efectivament, en aquella època, per anar de Friedrichsdorf a Gießen calia creuar, si més no, una frontera estatal) per fer una demostració en l'edifici que surt a la fotografia de la capçalera. Com passava sovint, la demostració no passar d'unes felicitacions per l'enginy de Reis (al capdavall, en paraules de Reis, "un pobre mestre d'escola"). No obstant la demostració va colpir prou l'editor d'Annalen der Physik, el professor Poggendorf, per lamentar no haver publicat l'article de Reis quan aquest li havia enviat el 1861. Poggendorf va sol·licitar llavors Reis un breu article descriptiu sobre el telèfon. I Reis va respondre: "Ich danke Ihnen sehr, Herr Professor, aber es ist zu spät. Jetzt will ich ihn nicht schicken. Mein Apparat wird ohne Beschreibung in den Annalen bekannt werden" (Li ho agraeixo força, senyor professor, però és massa tard. Ara ja no ho necessito. El meu aparell serà conegut sense cap descripció als "Annalen").

Malgrat tot, ni el món universitari ni l'administració civil o militar, bé de Prússia (que el 1866 s'havia annexionat tots els territoris de Hessen que no eren del Casal de Hessen-Darmstadt) o de Hessen-Darmstadt, hi veia gaires aplicacions al telèfon de Reis. Al capdavall, hom ja tenia prou i massa potser amb el telègraf normal i corrent. Els primmirats es queixaven que l'aparell de Reis distorsionava massa la veu. Certament, calia bona orella per identificar el que s'hi deia des de l'altra banda. En canvi, la música es transmetia acceptablement... Però qui podia pensar en transmetre música per via elèctrica?

Foren ben pocs els que s'interessaren pel telèfon de Reis. Un d'aquests fou el professor Vanderwyde, qui va realitzar diverses demostracions per Europa i qui, entre el 1872 i el 1873 el va presentar, amb un cert èxit, a Nova York.

Philipp Reis, en tot cas, va acabar per desinteressar-se pel telèfon, mig convençut pels professors de física que li deien que la transmissió elèctrica de la paraula era un impossible. El 1867 es donava de baixa de la Societat Física de Frankfurt, aparentment pel fet que algú d'aquesta societat havia qualificat el telèfon de "joguina filosòfica". Es va morir a 40 anys a Friedrichsdorf, després d'una llarga malaltia. El 1878, quatre anys després de la mort de Reis i dos anys després de la invenció de Reis, la Societat Física de Frankfurt va erigir un obelisc damunt la tomba de Reis a Friedrichsdorf. Avui dia hi ha pocs municipis a Hessen que no tinguin un carrer o una plaça dedicat a aquest malaurat professor d'institut.