Quan algú prova de racionalitzar l'estatus d'Elvis Aron Presley (*8.1.1935) com a icona cultural del segle XX nord-americà, tot sovint es diu d'ell, això, que és una icona 100% americana. Per justificar-ho es diu que, a diferència de tants altres artistes de fama mundial, Elvis mai no va actuar fora d'Amèrica del Nord (inclosa la gira al Canadà de 1957, i incloses, també, les actuacions a Hawaii). Fet i fet, l'única estança perllongada d'Elvis fora dels Estats Units es va produir ara fa 50 anys, entre l'1 d'octubre de 1958 i el 2 març de 1960. És en concloure aquest període de 17 mesos que, en l'avió de tornada, Elvis realitza la seva única estada (d'hores, en un aeroport militar) a Gran Bretanya. Però aquests 17 mesos fora d'Amèrica del Nord no resten gens l'americanitat d'Elvis, ja que és fora precisament com a membre de les Forces Armades nord-americanes. Com tots els nascuts en 1935, Elvis va rebre la notificació d'incorporació a les forces armades a finals de 1957. En aquella època rodava King Creole, per la qual cosa sol·licità una pròrroga d'uns mesos i no s'incorporà al US Army fins el 24 de març de 1958, quan ingressà a la base de Fort Chaffee (Arkansas). No cal dir el rebombori de la premsa, i la propaganda militar i patriòtica, amb el permís d'Elvis, va acabar per aigualir allò de trencadora que havia tingut la seva imatge des de 1956. Elvis i el seu entorn són preocupats pel fet que 2 anys de servei militar poden afectar irreversiblement la seva carrera en un moment de ple dinamisme de la indústria discogràfica americana (som abans, recordeu, del febrer de 1959). Hi havia una solució, els Special Services, però Elvis va refusar un tracte massa favorable, i l'entorn hi era d'acord en el sentit que això podria perjudicar més la seva imatge que no pas una absència perllongada. A més, la RCA havia acumulat prou material en les sessions de gener i febrer de 1958 com per tirar durant dos anys, i ja preparava l'edició de discos recopilatoris. De Fort Chaffee, Elvis és destinat a fer l'ensinistrament a Fort Hood (Texas). És a Fort Hood on li arriben les notícies del greu estat de salut de la seva mare, Gladys, a la qual li havien diagnosticat una hepatitis a principis d'agost. El dia 12, Elvis rep un permís d'urgència, i se'n va a Memphis, on Gladys mor el dia 14. És en aquest context, que Elvis conclou el període de Fort Hood (17 de setembre) i és destinat a Friedberg in der Wetterau (Hessen), en la 3rd Armoured Division.Friedberg (en la fotografia, la icònica Adolfsturm, del segle XIV) havia estat promoguda a principis del segle XIII per la dinastia dels Hohenstaufen (que esdevindría la família materna del nostre rei Pere el Gran) com un centre comercial alternatiu a Frankfurt am Main. La ciutat va gaudir des de llavors de l'estatus de Freie Reichstadt, és a dir de ciutat lliure, situada sota l'única autoritat de l'Emperador, cosa que, donat el declivi de la institució després de l'ensulsiada dels Hohenstaufen, és el més semblant a la independència. Fou un altre emperador, Napoleó, qui liquidà aquest estatus, tot integrant-la en el Gran Ducat de Hesse-Darmstadt. Després de la Segona Guerra Mundial, Hessen, juntament amb Hamburg i Baviera, constituïren la zona d'ocupació nord-americana. Progressivament, les autoritats militars nord-americanes traspassaren el poder a les noves autoritats civils però, en el context de la guerra freda, l'ocupació militar persistí. Així, el 1956 s'obria la base de Ray Barracks, en el terme de Friedberg, que honorava en el seu nom un tinent caigut en la batalla de Hürtgenwald, el novembre de 1944.
Elvis, doncs, arriba a Friedberg quan Ray Barracks ja era operatiu de feia 2 anys, i les atribucions de l'exèrcit nord-americà eren exclusivament militars. A través de successius cursos, Elvis passà pels graus de soldat de primera (27 de novembre de 1958), especialista (1 de juny de 1959) i sergent (20 de gener de 1960). El 2 de març, abandona Ray Barracks i és transportat, via Anglaterra, als Estats Units, on conclou formalment el seu servei militar el dia 5.
El panorama ja és un altre. Certament, Elvis conserva la fama i no cal preocupar-se per la seva carrera. La idea és clara, en principi, una doble carrera musical i cinematogràfica, bo i primant la segona, i amb el referent dels crooners de la generació anterior.
L'etapa alemanya d'Elvis, però, no conclou en aquest punt. La maquinària de propaganda de Hollywood encara la necessita. La imatge d'Alemanya encara s'ha d'exorcitzar en el públic nord-americà, i alhora cal tenir cura dels German-Americans, i de la imatge nord-americana en l'Alemanya Occidental. Som en el 1960: els militars han aconseguit de treure's del damunt un incomodador McCarthy, i un Eisenhower que acaba alertant del perill de la "complex militar-industrial" (per joia i delit de Paul Sweezy, per exemple) deixarà pas a un nou estil d'imperialisme il·lustrat sota l'ègida de JFK.
Però encara no som tan entrat en el 1960. Som encara a la primavera. I ja s'ha forjat el guió del proper film d'Elvis: G. I. Blues. Pràcticament calca el servei militar d'Elvis: el mateix destí, la mateixa unitat, amb els canvis pertinents per modificar un Elvis cantant professional per un Tulsa McLean amateur. Cal una noia, és clar, i la triada per a interpretar el paper d'alemanya és Juliet Prowse, la qual ha saltat a la fam just uns mesos abans per un comentari desafortunat de Nikita Kruschev (Kruschev, de visita al rodatge de Can-Can, qualifica d'immoral el ball que fa Prowse per al film). També s'havia guanyat els seus deus minuts de fama (avant la lettre), l'assessor militar del film, John J. Mawn, que a Fort Chaffee, el març de 1958, havia dit a la premsa que, després d'afaitar-lo, Elvis quedaria com una ceba pelada (peeled onion). El film, com tots els films d'Elvis, seria un èxit. I de les cançons del film, una seria número 1. Es tracta de "Wooden Heart (Muss I Denn)", que va donar nom a l'album corresponent. El punt de partida de la cançó és una melodia popular suaba, d'un soldat que se'n va a la guerra i demana al seu tresor (mein Schatz) si hi restarà (bleibst hier) quan torni (wenn i komm). En la versió feta per a Elvis s'introdueix nova lletra anglesa, però es respecta la tornada en alemany de Suàbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada