La llei electoral del Principat (IV) - set o nou vegueries?

La idea de la nova llei electoral del Principat (de fet, la primera llei electoral que, al Principat, s'apartaria de la legislació espanyola) és utilitzar les vegueries com a circumscripcions electorals per comptes de les províncies. Val a dir que fa 30 anys que ja es parla d'introduir una divisió territorial pròpia al Principat i, tot el més que s'ha fet, el 1987, fou la introducció de les comarques i dels Consells Comarcals. Les Diputacions Provincials, lluny de desaparèixer, han castrat el paper dels Consells Comarcals. Des de l'adveniment del tripartit (2003) s'ha parlat de fer un mapa de vegueries, tasca pendent que els governs de CiU no van mai encarar (no van anar més enllà de la supressió, merament virtual, de la Corporació Metropolitana de Barcelona).

L'antecedent més proper de la divisió del Principat en regions o vegueries és la de 1936:


El més probable és que el mapa de vegueries adopti, si fa no fa, aquesta forma:



Com veiem, hom passaria de les nou regions de 1936 a set vegueries. Contra aquesta proposta hi ha dues reivindicacions. Una, centrada a Vic, reclama una vegueria pròpia de l'Alt Ter, amb Osona i Ripollès, i que seria hereva de la Regió VI. Paral·lelament, al Penedès hom reclama una vegueria pròpia "Anoia-Penedès", que deixaria reduïda la Regió de Barcelona a les cinc comarques que la integraven el 1936. Com veieu les nou vegueries proposades no coincideixen amb les regions de 1936, ja que hom entén que no és desitjable separar en dues regions la conurbació de Tarragona-Reus-Cambrils.



A banda d'aquest mapa reivindicat de nou vegueries, hi ha la qüestió d'Aran. Des d'Aran hom ha protestat la integració en una vegueria de l'Alt Pirineu-Aran. Més que no pas la reivindicació d'una circumscripció pròpia, des de Vielha hom sospita que l'atitud d'una vegueria amb capitalitat a Tremp o a la Seu d'Urgell no seria exactament la mateixa que la de la Diputació de Lleida, sinó que prendria tonalitats de més alta intromissió.

Suposem, doncs, que aquestes reivindicacions tiren endavant, i que les vegueries de l'Alt Ter i de l'Anoia-Penedès arriben a port, mentre Aran esdevé circumscripció electoral pròpia. Suposem, tal com diu l'avantprojecte Ausàs de la llei electoral, que hom estableix un mínim de 2 diputats per a cadascuna d'aquestes circumscripcions, i que els altres 125 s'assignen d'acord amb criteris de proporcionalitat. I ara, sota aquesta premissa, passem els resultats electorals del 2006. Tenim:
- CiU aconsegueix 49 diputats, és a dir 1 més dels que va aconseguir amb el sistema provincial o dels que hauria aconseguit amb el sistema de 7 vegueries.
- PSC-PSOE aconsegueix 42 diputats, és a dir 5 més dels que va aconseguir amb el sistema provincial o 3 més dels que aconseguiria amb el sistema de 7 vegueries. En general, el PSC-PSOE es beneficia d'aquesta subdivisió de circumscripcions ja que, com a segona força en la majoria d'elles, treuria profit del detriment corresponent del PP i d'ICV (quarta o cinquena força, alternativament, segons les circumscripcions).
- ERC aconsegueix 18 diputats, és a dir 3 menys dels que va aconseguir amb el sistema provincial o 2 menys dels que aconseguiria amb 7 vegueries. ERC és en la majoria d'aquestes circumscripcions la tercera força i, per tant, en aquelles circumscripcions on es trien menys de 5 diputats sempre té les que de quedar per sota de la seva representació real.
- el PP aconsegueix 12 diputats, és a dir 2 menys que amb les 4 províncies i 1 menys que amb les 7 vegueries. El PP, matemàticament, no podria des de la quarta posició assolir representació en les circumscripcions amb menys de 3 diputats, i és aquesta la clau de la seva davallada com més elevat sigui el nombre de circumscripcions.
- ICV-EUiA aconsegueix 11 diputats, és a dir 1 menys dels que obtindria amb les 4 províncies o les 7 vegueries. La raó: la mateixa que la del PP.
- Ciutadans aconsegueix 3 diputats, és a dir els mateixos que va aconseguir amb les 4 províncies o els que aconseguiria amb les 7 vegueries. Això és degut al fet que tota la seva representació l'ha de treure necessàriament de la circumscripció més poblada, sigui la província de Barcelona, la vegueria de Barcelona-Vallès-Penedès o la vegueria de Barcelona-Vallès.

En resum, doncs, i per acabar aquesta sèrie de posts, no sembla que la futura llei electoral del Principat vagi a canviar molt el panorama. No obstant, en passar de quatre a set (o nou) llistes és més previsible que hi hagi problemes interns en la confecció. També és important tenir present que el mapa polític del Principat del 2006 no serà exactament igual al del 2010. I que en el 2010 la circumscripció continuarà sent la província (i, molt probablement, ho sigui també el 2014). C's serà probablement substituït per UPyD (però, segurament, amb pitjors resultats i amb una presència parlamentària, si en tenen, més precària). Pel que fa a ERC sembla inevitable la caiguda i és molt difícil que aquesta caiguda sigui aprofitada per Reagrupament, RC o els seguidors de Santiago Espot, a no ser que vagin plegats. La distància en nombre de diputats entre CiU i el PSOE augmentarà, i ICV davallarà, mentre que el PP quedarà si fa no fa com ara. El més divertit seria veure què passa si el tripartit no suma 67 diputats i, CiU+ERC tampoc.