Les eleccions eclesiàstiques

No solen veure's en les entrades als municipis catalans senyals com les tres que apareixen successivament en la imatge. Són senyals que informen sobre els horaris dels serveis divins (Gottendienst, com diuen els protestants) o de les misses (Heilige Misse, com diuen els catòlics) en tres de les esglésies cristianes de Gieβen. El primer dels senyals es correspon a una església baptista, una de les tantes esglésies protestants minoritàries, que existeixen a Alemanya. El tercer senyal, el més allunyat, correspon a la parròquia catòlica de Sant Bonifaci. Ja en els primers temps de la Reforma protestant, els catòlics quedaren en franca minoria, i calgué esperar a un període més obert perquè poguessin actuar amb certa normalitat: la citada església de Sant Bonifaci, d'estil neogòtic, data de principis del segle XX. En el mig tenim el senyal corresponent a l'església de Sant Pere (Petruskirche), a la qual li pertoca aquest sector del municipi. Aquesta parròquia (Kirchengemeinde) és una "església evangèlica", és a dir que uneix les tradicions luterana i calvinista, si bé la primera és la que va predominar en el temps de la unificació (en la segona meitat del segle XIX, promoguda pels Grans Ducs de Hesse). La Petruskirchengemeinde s'integra federalment en el decanat de Gieβen (el decanat eclesiàstic és més gran que el municipi civil, però no abasta tampoc tota la comarca), el qual s'integra també federalment en el prosptei d'Oberhessen. El propstei d'Oberhessen és un dels set que s'integren en l'Església Evangèlica de Hessen i Nassau, que justament aquest diumenge dia 21 celebrarà eleccions per escollir els seus òrgans de govern. L'Església Evangèlica de Hessen i Nassau és un dels membres federats de l'Església Evangèlica d'Alemanya. L'estructura federal i el caràcter democràtic dels òrgans de govern eclesiàstic sobten en la comparació de la situació eclesiàstica del sud catòlic (amb bisbes nomenats a dit, i conferències episcopals de marcat signe estatalista). També contrasta el fet que la subvenció estatal a l'església pròpiament dita es fa a través de les aportacions fiscals dels "membres registrats" com a tals (no s'hi val, doncs, parlar de membres no-practicants). En l'actualitat la població registrada es divideix gairebé a parts iguals entre membres de l'església majoritària, membres de les altres esglésies (fonamentalment, la catòlica, seguida de les comunitats luteranes lliures) i no-membres.