Els agermanaments municipals i les anades i tornades polítiques

En tot Europa trobem, substituint les antigues creus de terme, aquests senyals que marquen l'entrada en un terme municipal. El de la imatge, en concret, es troba en la carretera que uneix Leihgestern amb Gießen, per bé que ja ben passat la línia divisòria entre els termes municipals de Linden i de Gießen, just per davant de la Facultat de Ciències Naturals de la Univeristat Justus von Liebig. D'entrada hi ha una declaració: Universitätstadt Gießen, "Ciutat Universitària de Giessen", nom que troba plena justificació pel fet que per cada quatre residents hi ha un estudiant universitari (bé a la JLU o a la Giessen-Friedberg). Després trobem l'indicatiu "Gemeinde Europas", equivalent al nostre "Municipi d'Europa" que trobem també en els indicatius d'entrada a Esplugues. I ja tot seguit, les Partnerstädte, és a dir els municipis agermanats. En el cas d'Esplugues la cosa és senzilla: després de 30 anys d'un ajuntament en mans del mateix partit la llista és ben estable. Els municipis agermanats amb Esplugues són, com és sabut, Macael, un poble marbrer de l'interior de la província d'Almeria; i Ahrensburg, un municipi de l'àrea metropolitana d'Hamburg. En el cas de Gießen, la cosa és més complicada. En primer lloc, la trajectòria democràtica del municipi dobla la d'Esplugues en anys, i depassa la seixantena, i d'altra banda els acords de partenariat a Alemanya arrenquen de molt abans als realitzats en els municipis catalans. Per acabar-ho d'adobar, a Gießen hi ha hagut alternança en els equips municipals de govern: sense anar més lluny, com comentàvem el passat dilluns, la CDU haurà de cedir el govern municipal a l'SPD, que guanyà les eleccions de diumenge passat amb més d'un 50% dels vots emesos. Des del 2001 havia governat a Gießen la CDU en coalició amb els Grüne, l'FDP i els Freie Wähler. D'aquesta mena de coalicions a Alemanya se'n diuen "Jamaika-Koalition", pels colors de la bandera jamaicana: el negre (dels cristianodemòcrates de la CDU), el verd (dels Grüne-Bündnis 90) i del groc (dels liberals del FDP i dels Freie Wähler). El mot de Jamaica el van encunyar l'SPD per considerar contra-natura l'aliança dels Verds amb el bloc CDU-FDP, però des de llavors ha estat plenament assumit pels coaligats. Justament una de les raons de la formació d'una coalició Jamaica és el desgast produït per llargues etapes en el govern (a nivell municipal o comarcal) de l'SPD.

Sigui com sigui, la llista de municipis agermanats traspua clarament els viaranys de la política municipal. Com veieu en el cartell hi ha dues addicions. La part antiga, de principis dels anys 1980, esmenta quatre municipis. En primer lloc, Versailles, històric contrapoder conservador contra la de vegades massa "vermella" París. El partenariat amb Versailles fou interromput el 1985, en temps de l'SPD, però des de llavors s'ha restaurat la relació. Després segueix Winchester, en el sud d'Anglaterra. De la mateixa forma que l'agermanament amb Versailles indicava una voluntat d'enfortiment de les relacions germano-franceses durant la post-guerra, l'agermanament de Winchester ho volia fer de les germano-angleses. La tria de Winchester tampoc no era casual: Winchester fou una de les primeres ciutats bombardades per la Luftwaffe durant la Batalla d'Anglaterra (estiu de 1940), si bé la destrucció no assolí mai el nivell patit per Gießen, sobretot el 2 i el 6 de desembre de 1944, a mans de la RAF. El tercer municipi és Kerkrade, a Limburg, en territori neerlandès, però just amb la frontera amb la República Federal Alemanya, i amb una continuïtat urbana amb Herzogenrath. Aquesta frontera que mig parteix Limburg és un caprici del Congrés de Viena (1815) i és possiblement el caràcter involuntàriament fronterer de Kerkrade el que va motivar el partenariat. Finalment, trobem el nom de Gödöllő (Gödöllö, tal com apareix en el cartell, és una variant ortogràfica acceptable), un municipi de l'àrea metropolitana de Budapest. Aquest partenariat es va fer el 1990, quan Gießen va acollir un gran nombre de refugiats de l'Est (bàsicament, ostdeutschen, però també hongaresos) que havien creuat successivament les fronteres hungaro-austríaca i austro-alemanya.

Encara en blau trobem un primer afegit. Es tracta de Hradec Králové, una ciutat del nord de Bohèmia, sempre històricament de llengua txeca (és a dir, fora de l'àrea dels Sudets), però vinculada especialment a la història d'Alemanya. Hradec Králové és el nom txec (Castell de la Reina) de la vila, que en la documentació de principis del segle XIV apareix en la curiosa forma mig llatina mig eslava de Grecz Reginae. El nom en alemany és Königingrätz, i fins el 1800 no adoptà la forma oficial (fins el 1918) de Königgrätz. I fou en la rodalia d'aquest lloc on s'esdevingué la batalla decisiva de la guerra austro-prussiana, el 3 de juliol de 1866. Aquesta Batalla de Königgrätz determinà moltes coses, com ja sabia veure el socialdemòcrata de Gießen Wilhelm Liebknecht. Königgrätz obrí la porta a la "unificació" d'Alemanya sota l'ègida prussiana i amb l'exclusió d'Àustria (per això Liebknecht la considerava més "drittelheit" que "einheit"), i la citada Àustria va haver d'abocar-se al seu imperi oriental tot cooptant el nacionalisme hongarès en la fórmula de la monarquia bicèfala de l'Emperador-Rei (l'Imperi Austro-hongarès). Certament, com deia Liebknecht, si els austríacs aquell dia haguessin estat de sort, l'exèrcit prussià s'hauria enfonsat tal com ho va fer l'austríac. I podem imaginar-nos en l'Europa actual, la persistència d'un estat prussià al costat d'una més laxa Confederació Germànica amb capital a Viena, tot units, és clar, en una Unió Europea. A més d'aquestes raons històriques, el partenariat amb Hradec Králové és justifica pel caràcter universitari d'aquesta ciutat txeca que, com la Justus-Liebig, ha tingut sempre una forta orientació sanitària (ara en diuen, i fa de més bon to, biomèdica). Que l'agermanament es va fer entre 1990 i 1992 ho deixa clar el propi rètol: "CSFR" són les sigles d'una efímera fórmula confederal txeco-eslovaca una vegada fallida la fórmula txecoslovaca.

L'afegit blanc indica els partenariats més recents, tots ells simptomàtics dels nous vents. De primer, Netanya, una ciutat del centre d'Israel, amb una forta vida cultural. De segon, Waterloo (Iowa), amb una població similar a la de Gießen, i també amb una notable presència universitària. De tercer San Juan del Sur, agermanada en l'època post-sandinista, un municipi turístic del litoral pacífic de Nicaragua. I de quart Ferrara, a l'Emília-Romanya, en un agermanament que derivà sobretot de col·laboracions culturals prèvies.

Encara que apareix al final, el Patenschaft amb Mohrungen (Morąg) data de 1954, anterior a tots els agermanaments. La relació és especial ja que no únicament vincula els municipis de Gießen i de Morąg, sinó també al Landkreis (comarca) de Gießen amb la Gmina Morąg. És simptomàtic que la referència sigui a "Mohrungen (Ostpreußen)". Efectivament, Mohrungen nasqué com a ciutat alemanya, el 1302, amb repobladors procedents de la regió de Harz i introduïts de la mà de l'Ordre Teutònica, en un territori llavors poblat pels bàltics (antecessors dels actuals lituans). Al llarg del segle XV, la ciutat fou adscrita al Gran Ducat de Lituània, però de nou l'Ordre Teutònica la posseïa quan, arran de la reforma protestant, els seus territoris es transformaren en el Ducat de Prússia (en mans de la dinastia de Brandenburg, però formalment part de la Confederació Lituano-Polonesa). Els Brandenburg, el 1701, unificaren els seus dominis en un Regne de Prússia, de forma que el Ducat de Prússia es convertí en la Prússia Oriental. El 1945, Moscou s'afanyà a dividir la Prússia Oriental en dos sectors: el septentrional l'integrà en la República Federativa Russa (i ara hi forma la Kaliningradskaja Oblast) i el meridional fou integrat a l'estat satèl·lit de Polònia. Un corrent de refugiats alemanys, començat molt abans ja d'acabada la guerra, va refer el camí cap a l'oest de set segles enrera. Gießen, com tantes altres ciutats de l'Alemanya Central, fou destí d'aquest èxode. El Patenschaft de 1954 cercava d'establir unes relacions amb les noves autoritats poloneses sobretot de caire cultural.