dimarts, 16 de juny del 2009

El pentapartit barra el pas a una proposta democràtica d'autodeterminació

Són molts els que no acabàvem de combregar amb la proposta d'Iniciativa Legislativa Popular que la Plataforma Deumil.cat i l'associació Catalunya Estat Lliure havien presentat a la Mesa del Parlament de Catalunya, com a requisit previ abans de la recollida de signatures. Bàsicament, l'objecció té a veure amb el fet que no es contemplava la territorialitat i que no es contemplava la cautela esmolada que Fuster recomanava en l'ús del mot Catalunya. A més, la proposta era jurídicament impecable i s'emmarcava en l'ordenament jurídic vigent (una altra). De totes formes, aquestes objeccions no podien conduir a blasmar la iniciativa en qüestió. Reiterem tot seguit el contingut de la iniciativa:

Text articulat de la proposició de llei per la qual es convoca un referèndum d'autodeterminació

Exposició de Motius

Aquest Parlament, en la seva funció principal de representació del poble de Catalunya, ja ha declarat en més d'una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret a l'autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 d'aquest Parlament en la qual vàrem manifestar que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979; o el que expressàrem en la Resolució 679/V de 1 d'octubre de 1998 d'aquest Parlament en la qual vàrem proclamar que ratificàvem un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.

Ha arribat el moment d'exercir aquest dret del poble de Catalunya a l'autodeterminació mitjançant la celebració d'un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya.

Article únic.

1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent:

Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?

2. La consulta se celebrarà el dissabte 12 de setembre de 2010.


Com es llegeix en el text, la competència assenyalada de celebració de consultes populars en el territori de Catalunya correspon, ni que sigui de forma limitada, a la Generalitat de Catalunya. Així doncs, no hi havia cap obstacle jurídic a què aquesta iniciativa legislativa popular iniciés el seu camí. Naturalment, el Ple del Parlament de Catalunya era sobirà per "no prendre en consideració" la iniciativa, encara que aquesta hagués assolit les 65.000 signatures demanades.

És del tot antidemocràtica la decisió que ha pres la Mesa del Parlament de Catalunya, refusant d'entrada el text articulat presentat i bloquejant la recollida de signatures. Cal remarcar que la decisió ha estat unànime. És a dir hi han votat a favor tots els representants del pentapartit: Ernest Benach (ERC), Higini Clotas (PSOE), Lluís Corominas (CiU), Lídia Santos (PSOE), Antoni Castellà (CiU), Jordi Miralles (EUiA) i Rafael Luna (PP). Caram, caram, caram. Quina bella unanimitat! I com d'entranyable és veure organitzacions suposada autodeterministes en connivència amb el PSOE i el PP. El diputat Miralles, per exemple, tenia tot el dret de votar-hi en contra el 12 de setembre del 2010, fins i tot el dret de votar-hi en contra en la presa de decisió de la ILP o en la votació final del text. Però fer-ho ara...

No cal dir que aquesta decisió es pot recórrer als tribunals, i no hi ha pas dubte que les associacions esmentades ho faran ràpidament. Ja posats a ser legalistes, si cal arribar al Tribunal Constitucional de España, s'hi arriba.

Altrament, si amb les cauteles esmolades abans esmentades, hom vol sotmetre la iniciativa legislativa popular al poble directament, sense passar per Dumes regionals i regionalistes, potser fóra una camí més senzill i efectiu.