Ja hem vist com el pas de circumscripcions provincials a circumscripcions veguerials no hauria alterat gaire el Parlament de Catalunya, tant si el mínim per a cada vegueria fos d'1 diputat com si fos de 2 diputats. En tots dos casos CiU+ERC i PSOE+ERC+ICV haurien depassat la xifra dels 66 diputats, i haurien comptat amb la majoria absoluta.
Però, què hauria passat si hi hagués circumscripció única? En els anys 1980, el PSUC va defensar l'agrupació de les "quatre províncies" en una "província única" i que l'estructura de la Diputació Provincial es fusionés, sense més, a la Generalitat de Catalunya, de forma que l'única divisió existent al Principat fos la combinada de comarques i municipis. Una opció que no es contempla per a la futura llei electoral del Principat és la de la circumscripció única. En aquest cas qualsevol criteri territorial desapareix d'entrada: el principi "un votant, un vot" es manifesta completament. Certament hom pot introduir criteris de representativitat territorial en les llistes de 135 candidats que presentés cada partit, de la mateixa manera que hom demana una paritat de gènere. També cal recordar que l'avantprojecte de llei electoral contempla la idea de les llistes "desbloquejades", és a dir que cada partit presentaria una llista ordenada de candidats on l'elector podria assenyalar els noms que més li plagués (bé amb creuetes o bé amb números). D'aquesta forma comarques senceres podrien votar pel seu favourite child. El 2006, per exemple, els carreteristes podrien haver marcat el nom de Carretero sense marcar el de Carod; o els del PCC podrien haver marcat els seus companys en la llarga llista de 85 candidats barcelonins d'ICV-EUiA i no haver tingut tanta mala consciència com deuen tenir ara. M'hi jugo un pèsol que això del "desbloqueig" de llistes no arriba a port.
Bé, tornem al cas. Suposem que hi hagués hagut una circumscripció única, ideal suprem dels neolerrouxistes:
- CiU esdevé la principal força parlamentària, amb 46 diputats. Perd, doncs, 2 diputats. Això es deu al fet que perd efecte el seu primer lloc (en passar de 4 circumscripcions a 1).
- PSC-PSOE queda com la segona força, amb 37 diputats. No es veu afectat pel "canvi". Això es deu al fet que el PSC-PSOE va ser la segona força més votada en les 4 circumscripcions, i ho seria també en la circumscripció única.
- ERC queda com a tercera força, amb 20 diputats. Perd 1 diputat, ja que el tercer lloc destacat a "Girona", "Tarragona" i "Lleida" queda neutralitzat per la manca relativa de vots a "Barcelona".
- PP queda com a quarta força, amb 15 diputats. Guanya 1 diputat, ja que pot aprofitar millor tots els seus vots.
- ICV-EUiA queda com a cinquena força, amb 13 diputats. Guanya 1 diputat, per la mateixa raó que el PP.
- Ciutadans queda com a sisena força, amb 4 diputats. Guanya 1 diputat ja que, en aquest esquema, no perd els vots aconseguits en les tres circumscripcions minoritàries.
No hi ha canvis de lloc destacats. Però el bloc CiU+ERC hauria perdut 3 diputats, amb la qual cosa no hauria pogut formar govern amb majoria absoluta. En aquest escenari, el carodisme hauria tingut camp obert per reeditar el tripartit (que mantindria els seus 70 diputats) amb molts menys costos polítics.
Insistim, però, que la futura llei electoral contemplarà entre set i nou circumscripcions (molt probablement, set: Girona, Barcelona, Vic-Manresa, Tarragona, Terres de l'Ebre, Lleida i Alt Pirineu-Aran). En aquest escenari CiU i ERC sí haurien sumat 68 diputats (per comptes de 69 com sumen ara, encara). Si en el 2010 el "tercer espai sobiranista" fa presència en el Parlament (cosa que cal posar en dubte), i CiU+ERC+Reagrupament arribessin a la barrera dels 67 diputats (cosa també força difícil), hi ha una llei política no-escrita que impediria el pacte, amb independència de quina llei electoral hi hagi llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada