dilluns, 8 d’agost del 2011

Els avalots de Tottenham

L'avalot de Totthenham ha agafat desprevinguts la policia, el govern i a la lleial (i no tan lleial, però prou lleial) oposició de Sa Majestat. És normal. El detonant de l'avalot és sempre un "fet aïllat". Aïllada fou l'autoimmolació del venedor de fruites de l'interior de Tunísia, aïllats són els fets que desencadenen avalots a Tottenham o a Salt. De "fets aïllats" n'hi ha un munt, i seria força interessant entendre perquè alguns "fets aïllats" desencadenen rebomboris socials, mentre que d'altres únicament ocupen espais en les pàgines de successos. La mort de Mark Duggan, de 29 anys, serà àmpliament analitzada pels mitjans. És previsible fins i tot la posició de tal o tal comentarista, amb independència que sigui a 10 km de Tottenham o a 10.000.

Però el fet aïllat de Tottenham s'ha transformat ja en un fet no tan aïllat. De primer, la manifestació d'unes 200 persones davant de la Comissaria de Tottenham. Després, les accions directes, més o menys espontànies, a cotxes de policia. A la premsa convencional, en aquestes ocasions, li agrada de parlar del "pendent". Coll avall, doncs, les protestes es transformaren en actes violents, en saquejos (expropiacions) de botigues de grans marques, de centres de telefonia mòbil, i d'altres establiments.

Com són els esvalotadors? Cadascú els defineix com més els interessa. Des de l'extrema dreta anglesa, són definits pels grups racials que els integren. Des de la dreta anglesa no tan extrema, ens informen que són NEETs. NEETs? "Not in Education, Employment or Training". Sense educació ni ensinistrament difícilment poden trobar un lloc de treball en una societat que destrueix més llocs de treball que els que crea. És una explicació simplista, és clar. La taxa de desocupació a Tottenham és elevada, i la taxa juvenil de desocupació encara ho és més, com també ho és més per als treballadors que no pertanyen a la majoria blanca i anglòfona, però no arriba al 100%. Encara.