dissabte, 6 d’agost de 2011

L'acord del Congrés nord-americà fracassa en la mateixa setmana de concloure's

Després de tot la parafernàlia muntada el dilluns sobre l'acord bipartisà per retallar la despesa pública nord-americana i augmentar el sostre de l'endeutament, desapareix un dels arguments que sustentaven l'acord. El President Obama havia assenyalat que era imprescindible arribar a un acord per tal d'impedir que el deute federal nord-americana perdés la seva puntuació "AAA" a "AA+".

Això de les A, cal explicar-ho. Històricament, les qualificacions estudiantils anaven de la A a la F (A, B, C, D, E, F), en la qual A és l'excel·lent i F és el molt deficient. Per superar una assignatura n'hi ha prou amb una C. Amb el transcórrer de les dècades va haver-hi una inflació de les notes. D'una banda, les notes més deficients s'acumulaven en la "F". De l'altra, les notes aprovades tendien a pujar. La "C" fou abandonada, i la "B" és convertí en l'aprovat justet. Així doncs, l'A es va haver de desdoblar. En primer lloc aparegué la A+, després la A++, i encara més tard la A+++. En alguns indrets el sistema es complicà: A, A+, AA, AA+, AAA.

"AAA" és la puntuació màxima que acorden agències de qualificació com "Standard & Poor's". Si ahir comentàvem la notícia que la fiscalia italiana l'ha emprès contra agències de qualificació com S&P o Moody's, no és de més dir que això té pinta de matar el missatger. Els sistemes de qualificació de S&P o de Moody's poden ser discutibles i, fins i tot, poc transparents (si fossin transparents del tot, els ratings els podria calcular cadascú a casa seva). I, segurament, més d'un o més de dos fa pràctiques poc elegants amb la informació dels ratings. Però que es mantingués la puntuació "AAA" per al deute nord-americà és quelcom més difícil d'explicar que no pas la davallada que ha decretat S&P cap a l'estatge "AA+". El consol, en tot cas, és que S&P considera que una baixada cap a l'estatge "AA" només serà possible si el deute augmenta en el 2012. Com que és bastant difícil que el deute disminueixi, l'estatge "AA" serà assolit probablement encara sota l'Administració Obama.

No seria cap problema perdre momentàniament la puntuació "AAA" o la "AA+" si fos per haver fet una política coherent d'estímul de l'economia nord-americana, i d'un estímul que, a més, afavorís els sectors més deprimits de la població nord-americana. Però aquesta pèrdua té lloc en un context on les polítiques públiques són més aviat de caire "pro-cíclic". Tothom, fins i tot sectors liberals, viuen pendents de l'estat de despeses. Ningú no veu que la tragèdia es troba en la subocupació de la capacitat productiva, i els que ho veuen callen.