dijous, 18 d’agost del 2011

La Plaça Sant Jaume clama contra les retallades en inserció social

Avui 18 d'agost, els afectats per la reforma del PIRMI (renda mínima d'inserció), col·lectius de treballadors en atur i de les assembles populars, han mostrat el seu rebuig a la decisió del govern de la Generalitat de substituir el pagament mitjançant transferència bancària del PIRMI per un xec bancari a domicili. A 10 d'agost, 40.000 dels peprceptors no havien pogut cobrar la quantitat. No són pocs els que han hagut de passar gana i dormir al carrer. Des de la Generalitat s'ha insistit que el PIRMI ha perdut la funció que li era originària. És cert. Molts perceptors del PIRMI no són persones que fossin al marge del mercat laboral. Són persones que, com a conseqüència d'una desocupació de llarga durada, o la concatenació de feines temporals, no tenen ara dret a cap pensió (ni contributiva ni no-contributiva) per motiu d'atur. I justament és aquí on es veu tota la mentida d'un govern incapaç. Incapaç sempre, malgrat embolcallar-se falsament en senyeres (amb estel o sense), de liderar una lluita nacional contra la dependència política, la negació del dret d'autodeterminació nacional i l'espoliació econòmica. Incapaç sempre, malgrat la retòrica habitual de la defensa de la petita i mitjana empresa, de plantar cara als abusos de monopolis i oligopolis. I és com a conseqüència d'aquesta incapacitat que el govern de CiU no pot més que menar una política de retallades i revestir-la d'arguments que Breivik podria copiar i enganxar en les seves llargues tirades sobre la civilització cristiana.

Per comptes de presentar la dimissió irrevocable, els consellers Mena i Cleries, i el president Mas, continuaran a explicar que no s'hi pot fer res, que no hi ha alternativa. La reforma del PIRMI traspua la ideologia d'aquests personatges:
- s'ha suprimit l'actualització de la RMI d'acord amb la previsió de l'IPC. La xifra actual de 423 € mensuals, doncs, anirà retallant-se d'any en any.
- s'aplicaran limitacions de la RMI d'acord amb el salari mínim interprofessional, la qual cosa equival a reconèixer que la RMI fa de prestació per desocupació.
- s'elimina la possibilitat del pagament immediat de la RMI per als casos que l'equip d'atenció primària considerava urgents. Ara caldrà esperar l'aprovació de la sol·licitud. La pràctica administrativa de forçar els terminis o d'incórrer en el silenci administratiu demostrarà quina responsabilitat política tindrà aquest govern.
- la percepció de la RMI serà de 60 mensualitats. Conclòs aquest període, haurà de passar un any, per tornar-la a demanar.
- s'exigirà 2 anys de residència (ara se n'exigia 1) per poder percebre la RMI. La intenció del govern d'aixecar la bandera nativista és ben clara.
- es deteriora el finançament de la despesa associada al PIRMI. Així doncs, serà més fàcil esgotar els crèdits pressupostaris i tallar-lo directament, tal com amenaçava el mateix president de la Generalitat.
- també s'allarga a 6 mesos el període de misèria pel qual ha de passar una família abans de poder sol·licitar el PIRMI.

Mentrestant, continuen les concentracions. El proper divendres 26 d'agost, a partir de les 9h30, davant del Parlament de Catalunya, on els consellers Clerias i Mena hauran de respondre a una interpel·lació interposada per alguns grups parlamentaris.

I l'1 de setembre, a les 10h, dijous, en el marc de l'Assemblea d'Aturats de Barcelona (c. Sant Pere més Baix, 70), es preparà el curs de mobilitzacions en defensa d'un principi bàsic: 1) plena ocupació de tots els treballadors; 2) prestació per desocupació a tots els treballadors fins a la recol·locació efectiva.