divendres, 1 de gener del 2010

Cap d’any i cap de dècada

Som al cap d’any del 2010. No sabem encara si a la dècada que arrenca li direm “els anys deu”. Fet i fet, si mirem les dècades del segle passat, les dues primeres resten innominades, i les vuit següents ja reben les denominacions “d’anys vint”, “anys trenta”, etc. Això es fan pensar en la dècada que tanquem. Com li hem de dir? “Els anys zero”? Dir-ne “els dos mil” sembla poc acurat: els dos mil van des de l’any 2000 al 2999. Ara bé, dels anys que van del 1000 al 1999 no vam dir mai “els anys mil”. En els usos de les darreres dècades, els mil·lennis, com els segles, són designats per còmput inclusiu. De fa uns anys, som en el segle XXI i en el III mil·lenni. Aquest desencavalcament entre el nombre del segle (21) i les dues primeres xifres decimals de l’any (20) es vincula a tota aquella polèmica quant a l’inici del mil·lenni, si calia comptar-lo des de l’1 de gener del 2000 (ara fa deu anys) o des de l’1 de gener del 2001 (ara en fa nou). Com que el primer any de la nostra era, és l’any primer (o any 1), la segona mesura és la correcta per situar l’arrencada del III mil·lenni i del segle XXI. No obstant, si comptem els “anys noranta”, pròpiament aquests van del 1990 al 1999 (tots dos inclosos). Per això arrenquem “els anys deu del segle XXI”, per bé que no pas inaugurem “la segona dècada del segle XXI” (això ho farem l’1 de gener del 2011). Els segles XII, XIII, etc., també són denominats “dos-cents”, “tres-cents”, etc., amb els adjectius corresponents: “doscentista”, “trescentista”, etc. Val a dir, però, que “noucentista” s’aplica gairebé exclusivament a la primera dècada del segle XX. “Vuitcentista”, en canvi, sembla que val per a tot el segle XIX, amb una extensió anàloga als menys freqüents “setcentista”, “siscentista”, etc. També en aquest àmbit el nostre segle (com els segles anteriors al XII) és orfe. Això es deu al fet que enguany és “dos mil deu”, és a dir un any format (com els de la dècada anterior) per dos numerals bàsics (“dos mil” + “deu”). La proposta de dir-ne “vintcentista”, no ha acabat de reixir.

El comptatge del temps sempre és arbitrari. El cicle del dia i la nit, i el cicle de l’estiu i de l’hivern, són els que tenen rellevància pràctica. El cicle de la lluna ajuda a comptar els dies i a determinar l’any. Dels molts sistemes possibles, el calendari ara vigent no és particularment el més reeixit. El nostre calendari és en realitat una mixtura, ja que el calendari gregorià té vigència únicament a partir del 15 de desembre del 1582. El dia abans del 15 de desembre del 1582 és el 4 de desembre del 1582, ja segons el compte julià, i que els historiadors fan retrocedir (calendari julià prolèptic) tot el que poden (més enllà, fins i tot, de l’any 46 a.C., l’any de la reforma juliana). La determinació de l’era d’aquest calendari es fa a partir d’un càlcul forçosament aproximat del naixement de Jesús. I darrera de l’any 1, segons el costum establert per Beda el Venerable, va l’any 1 a.C. Per això l’any 44 a.C. no es pot escriure com a -44 sinó que s’ha d’escriure com a -43 (per això, els historiadors empren la primera denominació i no la segona, bé la facin com “abans de Crist” o “abans de la nostra era” o “abans de l’era comuna”). La utilització d’aquesta era no esdevingué exclusiva, a casa nostra, fins el concili de Tarragona del 1180, si bé feia tres segles que s’emprava en la datació de documents. I l’1 de gener mateix no esdevingué oficialment el Cap d’Any fins el 1556, en substitució de la data de Nadal (de manera que el “Nadal del 1500” dels documents antics es correspon al 25 de desembre del 1499 de la computació actual). Però, com que tenim la necessitat de posar portes al camp, triem una data i un moment per fer l’arrencada de l’any. Tan arbitrari és això com començar a comptar el dia en la mitjanit. O, més pròpiament, en la mitjanit del meridià situat a 15º en direcció oest del que passa per Greenwich, però això ja és una altra història.

PD. La puntualització pel que fa a la inexistència de l'any 0 és pertinent enguany de manera especial. Esperem que triomfi el seny i es commemori els 25 segles de la la Batalla de Marató en el 2011 i no pas en el 2010, car aquella batalla fou en el 490 a.C., i per tant enguany en fa 2499 anys (490+2010-1).