L’espai audiovisual català ha desaprofitat, amb honrosíssimes excepcions, les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Hi ha causes diverses d’aquest desaprofitament. Però n’hi ha una que clama al cel: la persistència dels encotillaments estatals en un espai audiovisual que se suposa que no hauria de tindre fronteres. O no pas més fronteres que les que dicten les barreres de comprensió lingüística o les diferents unitats territorials (regionals, comarcals, locals).
Els estats i les seves crosses autonòmiques tenen ample marge de maniobra per dur a terme una política comunicativa, sobre la que planen sempre les sospites de connivència entre partits polítics parlamentaris i grups comunicacionals.
Acceptant aquestes regles del joc hi ha en marxa la recollida de signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) davant del Congrés de Diputats espanyol, que garanteixi que les fronteres autonòmiques no siguin un obstacle per a la programació televisiva en llengua catalana. Altrament, hom continuarà a dependre de la bona voluntat (com és el cas de la recepció a Fraga de la TV3) o de la mala voluntat (com és el cas de la recepció al País Valencià d’aquella mateixa cadena) de les autoritats locals i autonòmiques. És clar que això no resol la situació a la Catalunya Nord, on les reivindicacions passen en aquest moment per garantir la recepció dels canals en llengua catalana procedents de l’estat espanyol i d’Andorra, i l’ampliació de la programació en llengua catalana en la televisió pública.
El passat mes de setembre, la revista Lluita dedicava el seu dossier a les emissions de TV3 a Catalunya Nord, les Illes i el País Valencià. Josep Serra, en aquelles pàgines, recordava que “una mobilització sobre la recepció de TV3 a Catalunya Nord comporta un cert enfrontament amb la Generalitat, ja que la seva manca d’interès (o de valor) polític és la causa principal del problema”.
Fins el mes de març no conclourà el termini de signatures de la ILP abans esmentada.
Paral·lelament, en les properes setmanes les Corts Espanyoles podrien aprovar la Llei de l’Audiovisual. Com era d’esperar, el text elaborat pel Govern espanyol no resol la qüestió dels obstacles a les emissions de TV3 al País Valencià. Això fa més necessària la ILP que, amb uns 4 articles, sí ho podria resoldre (i, a més, afermar les emissions de Canal 9 al Principat i a les Illes, i d’IB3 al continent).
Però, tal com ha advertit en les darreres setmanes el Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), aquesta no és la única mancança del projecte de llei de l’audiovisual. El CPAC enumera:
- no hi ha mesures concretes per “fomentar el pluralisme cultural i lingüístic a les emissions estatals”.
- no es garanteix que les televisions privades tinguin un compromís similar amb la producció cinematogràfica que el que tenen les televisions públiques.
- hi ha una intromissió efectiva en les competències dels òrgans autonòmics (com el Consell Audiovisual de Catalunya).
2 comentaris:
Possiblement encara hi haurà un altre desaprofitament intencionat. Segons sembla les zones fosques de TDT (algunes valls de muntanya i altres zones poc poblades) és possible que acabin cobrint-les via satèl·lit. Alguna cosa hauran d'inventar -senyal codificat?- per a que l'emissió de les emissores autonòmiques no sobrepassin els limits establets per l'Estado de las autonomias.
Suposo que qualsevol mesura que facin per a aquestes zones (manteniment de senyal analògic, connexió via satèl·lit) la faran per rebre només els canals de TDT que el mapa autonòmic-estatal els hagi concedit. Pot semblar que això és posar portes al camp. Però tota la història de la radiotelevisió és una història d'imposició d'espais comunicatius tancats.
Publica un comentari a l'entrada