diumenge, 3 de gener de 2010

“Delicte electoral”, segons la legalitat espanyola

En les darreres eleccions “generals” espanyoles, del 9 de març del 2008, Marc Belzunces va objectar de la seva participació forçada en una mesa electoral. Era un acte de desobediència civil conscient i de denúncia de la manca de reconeixement del dret d’autodeterminació nacional per part de l’estat espanyol.

També en aquella jornada, uns 3.000 voluntaris de la campanya “Decideixo Decidir” va muntar taules de recollida de signatures en diversos municipis dels Països Catalans, inclosa Esplugues de Llobregat.

Aquesta activitat, anunciada prèviament, fou perseguida per l’autoritat electoral (algunes de les juntes electorals les van prohibir) i per les forces policials (de les 340 taules, la meitat foren retirades per la policia, inclosa de nou la d’Esplugues de Llobregat). Aquesta attitud persecutòria fou repudiada per “Decideixo Decidir”, car no es podia considerar la campanya com a partidista, en no demanar el vot per cap partit concret ni tampoc fer apologia de la participació o de l’abstenció electorals. Que no era partidista, fou corroborat poc més d’un any després quan Iniciativa Legislativa Popular, en part sorgida d’aquella recollida de signatures, de sol·licitar una consulta sobre la independència al Principat fou refusada per la Mesa del Parlament de Catalunya en ple. Aquest refús d’entrada es va reiterar unes setmanes. O sigui que, de partidista, si més no pel que fa als partits parlamentaris, no ho era gaire.

Però, a banda de les ILP, des del mes de setembre ha començat un procés d’organització de consultes municipals sobre la independència. Sense cap fonament jurídic, des de l’aparell polític de l’estat espanyol s’han pronunciat amenaces de tota mena contra els ajuntaments que en donessin suport.

Com que no hi ha fonament jurídic, l’aparell polític espanyol reobria fa uns dies la qüestió de les taules de “Decideixo Decidir” durant la jornada del 8 de març del 2008.

De moment, el Jutjat d’Instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès ha citat a declarar tretze persones, deu de Vilafranca mateix i tres de Sant Pere de Riudebitlles.

“Delicte electoral” en diuen. En el joc de paraules habitual del dret “creatiu”, defensar el dret a pronunciar-se en una qüestió cabdal per a un país, es considera un “delicte electoral”. I negar aquest dret a través d’una concepció religiosa de la “unitat de la nació espanyola” no se’n considera pas, de “delicte electoral”.

De nou cal repetir que “sense dret d’autodeterminació, no hi ha democràcia”.

Més informació: Llibertat.cat