dijous, 7 de gener de 2010

El Cabanyal en la cruïlla

Com que cada dimecres a les 8 del vespre, se celebrava ahir l’assemblea de la Plataforma Salvem el Cabanyal. L’assemblea era marcada pel pronunciament, el dia 4, del Ministeri espanyol de Cultura, que suposaria la paralització de les obres, i la resposta contrària a la paralització que pronunciaven l’endemà l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

El projecte d’ampliació de l’Avinguda Vicent Blasco Ibáñez, formulat el juliol del 1998, suposaria l’esquarterament del barri mariner de València i la destrucció de 1651 habitatges. En l’habitual juguesca d’eufemismes, les actuacions al Cabanyal reben el nom de “Pla Especial de Protecció i Reforma Interior” (PEPRI).

Ja en el 2000, la Inspecció del Patrimoni Històric de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana havia emès un informe negatiu quant a l’impacte que el projecte tindria en el patrimoni arquitectònic (especialment, el modernisme popular).

Si el Ministeri es pronuncia ara és pel treball realitzat en els tribunals per Salvem el Cabanyal, que culminà en la sentència del Tribunal Suprem espanyol del 25 de maig del 2009. Aquesta sentència instava al Ministeri de Cultura a pronunciar-se sobre la qüestió. Entre els informes que havien de fonamentar la decisió del Ministeri hi havia el del Consell Superior de Col•legis d’Arquitectes d’Espanya, el de la Reial Acadèmia de la Història i el Museu Nacional de Ceràmica “González Martí”.

En l’Ordre ministerial del 4 de gener del 2010, es ratifica la declaració d’espoliació del patrimoni històric del Cabanyal. En conseqüència, es declara l’obligació de suspendre immediatament l’execució del PEPRI.

Però, quines competències realment té l’Estat en l’afer? Més de les que se’n deduirien per les grans exhibicions que gasten les dues Generalitats. Gràcies al redactat de l’article 149.1.28 de la Constitució Espanyola i de l’article 6.b de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric, les competències estatal en matèria de protecció de patrimoni són àmplies. La jurisprudència del Tribunal Suprem, alimentada per conflictes similars en la Comunitat Autònoma Madrilenya, referma les atribucions del Ministeri de Cultura.

La resposta de l’Ajuntament i de la Generalitat no es va fer esperar. De moment, s’interposarà recurs contenciós-administració en l’Audiència Nacional espanyola. Però en la roda de premsa del dimarts, Rita Barberà, escoltada per la portaveu de la Generalitat, Paula Sánchez de León, anunciaven que les obres al Cabanyal-Canyameral continuarien endavant. Com que el recurs no té vistes d’èxit, l’estratègia assenyalada per Barberà consistiria en modificar la declaració de bé d’interès cultural al Cabanyal. El barri del Cabanyal-Canyameral té categoria de conjunt històric d’acord amb aquesta declaració. És així com protegeix el Partit Popular el patrimoni històric: per tal de no destruir-lo el desdeclara i llavors ja pot fer...

La batalla del Cabanyal continua.


Mostra un mapa més gran