diumenge, 17 de gener de 2010

Joan Amades i el Costumari [conclou l'Any Amades 2009-2010]

Entre el 1950 i el 1956, es publicaren els cinc volums del Costumari català, amb la perspectiva d’abastar tot l’àmbit nacional. Joan Amades es moriria uns anys després, el 17 de gener de 1959. Concloem avui el que ha estat l’Any Amades, i que arrencava just fa un any, en el 50è aniversari d’aquella data. Amades, nascut a Barcelona el 23 de juliol de 1890, va començar els seus estudis sobre costumari el 1915.

El costumari o folklore (o “les produccions populars”) és una realitat viva que, com deia Amades, té “un segell propi, inconfusible i molt difícil definir”. Hi ha la saviesa popular, expressada en forma de refranys. O tots els ritus de pas que, col•lectivament al llarg de l’any, i, individualment, al llarg de la vida, ens fan més planer (o més entenedor) el camí.

Aquest sentit pràctic i utilitari del costum, fins i tot quan la utilitat no és percebuda a ull nu, ens explica l’origen, l’evolució i la desaparició de cada costum. El costumari d’una col·lectivitat reflecteix les formes de producció que mantenen aquesta col·lectivitat. No és un reflex mecànic, ni de bon tros. Entre d’altres coses, perquè els costums, per la seva pròpia dinàmica, han de guanyar persistència (fins a esdevindre quelcom natural per a la col·lectivitat que el practica). I així, en totes les societats, hi ha costums que ens parlen més del passat que no del present.

Per això darrer, el costum també és patrimoni. Un patrimoni que ens informa dels nostres orígens, que ens permet aprofundir en l’inconscient col·lectiu.

Joan Amades va viure en una època que, pel que fa al costumari, és gairebé la nostra. En l’època d’Amades, el desenvolupament capitalista, la industrialització, el creixement de les ciutats, el despoblament del camp, eren fets que, per fina força, havien de produir força canvis en el costumari. Amades va saber veure no només que calia preservar (ni que fos en llibres) els costums que anaven en declivi, sinó que també calia contextualitzar-los en el que sabem del passat. I que també la Barcelona moderna, la que s’endinsava en el segle XX, desenvolupava també els seus propis costums, heretats dels anteriors.

2 Comments:

Blogger vpamies said...

Jo em pregunto quants d'aquests costums s'haguessin perdut si Joan Amades no els hagués recollit.

Molt bon article!, felicitats!

4:00 p. m.  
Blogger Dídac López said...

Les felicitats són per tu, per haver convocat a la catosfera a aquest homenatge. La consigna em va arribar a través de Migjorn, la insubstituïble revista telemàtica (mai més ben dit) de l'admirat Eugeni Sempere Reig.

9:47 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home