Ara fa uns 80 anys, l’hivern del 1929-1930, sota l’impuls de la Federació Anarco-Comunista Coreana i de l’Associació Popular Coreana, s’establia la Regió Autònoma de Shinmin, en la frontera de Manxúria i Corea. La intenció era fer de la Comuna de Shinmin la base d’una futura Comuna de Corea.
La base popular de la Comuna de Shinmin la constituïa la població coreana d’aquesta regió de Manxúria. Encara que Manxúria formava part, de iure, del territori xinès, a la pràctica era sota l’òrbita japonesa, de la mateixa forma que ho era Corea. A finals dels anys 1920, en el territori de Manxúria vivien uns dos milions de coreans, la majoria immigrants recents.
L’estructura bàsica la constituïa el consell local, i els seus diferents comitès (agricultura, educació, finances). Diversos consells locals confluïen en un consell de districte, i diversos consells de districte en un consell d’àrea.
La base política de la Comuna de Shinmin era el moviment d’alliberament nacional coreà, l’element més dinàmic del qual eren els anarco-col·lectivistes. Kim Jwa-jin, llavors de 38 anys, es responsabilitzà de la defensa militar de la Comuna.
Kim Jwa-jin havia nascut el 16 de desembre del 1889, en el si d’una família aristocràtica de Hongseong (Chungcheong). El 1907 participà en les accions de crema pública dels registres de servitud que mantenien sota esclavatge una bona part dels camperols coreans. El 1919 liderava l’Exèrcit del Nord, una força que desafià al japonesos no tan sols en el nord de Corea, sinó també en Manxúria i en la Sibèria Oriental.
La situació del poder dual a Shinmin s’establia, doncs, bàsicament, entre l’imperialisme japonès i el moviment d’alliberament coreà. En els primers mesos, les forces de Kim Jwa-jin aconseguiren defensar algunes zones dels atacs japonesos, de forma que s’aconseguí una situació d’independència virtual.
Però aquesta situació d’independència no durà gaire. Després de l’assassinat de Kim Jwa-jin, els atacs japonesos es recrudiren. La rebel·lió de Shinmin es mantingué, ni que fos de forma precària, durant dos anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada