dijous, 28 de gener de 2010

A un mes de les consultes del 28-F

Després del 13-S (Arenys de Munt), del 12-D (Sant Jaume de Frontanyà) i del 13-D (166 municipis), ara som a un mes d’una nova convocatòria de les Consultes sobre la Independència de la Nació Catalana.

Diu Harold Hongju Koh que “declarar la independència és fonamentalment un acte de voluntat popular – un acte polític, fet per un cos polític”.

La Nació Catalana, clivellada per fronteres estatals, autonòmiques, provincials i municipals, no hi ha més cos polític que el cos dels que la integren. És cert que és legítim esperar que tal o tal parlament autonòmic faci el pas i proclami quelcom. Però difícilment proclamarà res o sostindrà allò que proclami si no hi ha una base popular àmplia i permanent.

Les Consultes serveixen justament per organitzar aquesta base popular. I en mostren també les dificultats.

De totes formes les xifres del 28-F són engrescadores. Parlem d’uns 38 municipis, amb una població total de 282.514 persones i una superfície de 1215 km2. En termes demogràfics això és el 2% de tota la nació, i en termes de territori és un 1,7%. Això vol dir que el territori 28-F es troba lleugerament per damunt de la densitat demogràfica mitjana nacional, a diferència del 13-D (que s’hi trobava per sota). Això ho veien clarament en la nostra subcomarca: passem del Papiol a Molins.

El repte a hores d’ara és promoure la participació. I totes les campanyes treballen perquè tots els veïns sàpiguen quin dia es fa la consulta, què s’hi consulta, com s’hi pot votar i on s’hi pot votar. L’objectiu cabdal és que ningú no es quedi sense decidir per manca d’informació. És per això que a poblacions com Llinars del Vallès tots els dissabtes que queden fins el 28 de febrer (que serà un diumenge) hi ha xerrada, sopar i festa.

2 Comments:

Blogger Albert B. i R. said...

Com les anteriors, seran una nova demostració de la força que pren l'independentisme en aquest país. Lamentar, un cop més, el boicot informatiu. Com no es pot parlar d'un exercici democràtic i popular com aquest que no e spot veure en enlloc més d'Europa?!

4:56 p. m.  
Blogger Dídac López said...

La clau per trencar el boicot informatiu, són els mitjans de comunicació de proximitat (locals i comarcals). També ho és, i déu n'hi do, la xarxa i, especialment, xarxes socials 2.0. El problema és que, per aquestes vies, tampoc no arribem prou a tota la societat. Ara bé, desenganyem-nos, que també hi ha molta gent a la qual tampoc no arribaríem des dels mitjans de comunicació de masses. En tot cas, aquests boicots informatius que ara peses com una llosa enorme, cada vegada tindran menys impacte.

8:12 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home