diumenge, 31 de gener de 2010

Howard Zinn (1922-2010) i la historiografia popular dels Estats Units d'Amèrica

Les dues obres més conegudes de Howard Zinn, traspassat aquest dimecres a l’edat de 87 anys, són possiblement A People’s History of the United States (1980) i Marx in Soho (1999). En tot cas Zinn, nascut el 24 d’agost del 1922 a Brooklyn, ha estat un exemple d’intel·lectual compromès en les causes populars.

Zinn era fill d’una família jueva immigrant, de classe obrera (el pare i la mare eren tots dos treballadors industrials). Fou gràcies a l’esforç dels seus pares, que Howard Zinn va poder rebre uns estudis que aviat l’orientarien cap a la literatura. Quan els Estats Units entraren en la guerra, Howard Zinn tenia 19 anys i no trigaria en allistar-se a la Força Aèria, combatent en el front europeu des d’un bombarder. Zinn s’havia allistat amb el convenciment que aquella era una guerra contra el nazi-feixisme. Però aquesta experiència, ni que fos lentament, li hauria de fer qüestionar les justificacions que els aliats donaven a les enormes mortandats civils que provocaren.

Quan acabà la guerra, Zinn tenia 23 anys i va fer ús del programa universitari per a veterans de guerra per assistir a la New York University, on es graduaria el 1951. Va fer un mestratge a la Columbia University (1952), amb una tesina dedicada a les vagues mineres de Colorado del 1914. En aquella època encara tenia plena confiança en el progressisme nord-americà present en el Partit Demòcrata i, prova d’això, és el fet que dediqués la seva tesi doctoral (llegida el 1958) a la carrera de Fiorello LaGuardia (1882-1947) com a representant d’East Harlem en el Congrés dels Estats Units (1916-33). A Zinn l’interessava particular l’activitat legislativa i política de LaGuardia en els anys 1920 quan, a contracorrent d’una època de fort creixement econòmic, defensava una política fiscal de redistribució de la riquesa, d’intervencionisme estatal i de protecció al dret efectiu de vaga. Ja abans d’acabar la tesi i fins el 1963 fou professor d’història a l’Spelman College (d’Atlanta) i el 1964 guanyà la plaça que servaria fins a la jubilació, com a professor de Ciència Política de la Boston University.

La projecció de Zinn, però, no seria tant en el món acadèmic com en la seva implicació en les lluites populars. Ja des del 1956 començà a participar en el moviment pels drets civils, que cercava posava fi al segregacionisme racial existent al país (i, particularment, al Sud dels Estats Units). De fet, si va haver d’abandonar l’Spelman College fou per participar en una asseguda amb els estudiants. Zinn també s’implicà fortament en la lluita per la retirada de les tropes nord-americanes de Vietnam, compromís que seguiria més tard fins a les intervencions militars dels nostres dies a Irac i a Afganistan. Com diria en el títol d’un llibre autobiogràfic, “no es pot ser neutral en un tren en marxa”.

A People’s History of the United States fou publicat per primera vegada el 1980. Segueix la història de les terres que conformen els Estats Units des del 1492 fins a l’actualitat, i ho fa des de la perspectiva de l’opressió racial, d’estament, de classe, de gènere i, particularment, des dels moviments d’emancipació que s’hi corresponen. En l’edició més recent, del 2003, s’afegiren nous capítols per cobrir els esdeveniments posteriors al 1980.

De l’obra teatral de Zinn, Marx in Soho, escrita el 1999, ha estat probablement la més representada. Zinn, que mai no ha estat marxista, sentí la necessitat d’escriure-la, justament, en veure tants antics marxistes doctrinals repetir la cantarella de “Marx ha mort, Marx ha mort”. Una cantarella que pronunciaven quan l’onada revolucionària del 1968 s’esllanguia, i que repeteixen de manera cíclica, ara pel triomf electoral de l’esquerra reformista, després per la caiguda de tal o tal règim “comunista”, o per una sèrie inusualment favorable d’estatístiques econòmiques. En l’obra, doncs, Marx torna, per demanar-se, justament, “per què cal declarar-me mort una vegada i una altra?”. Per comptes d’aterrar en el Londres dels anys 1870, ho fa en el Soho del tombant dels segles XX i XXI.

En el 2007, en el marc de Fòrum Social d’Atlanta, es representava a aquesta obra, de la qual teniu en el vídeo de sota una sèrie de talls.