dimecres, 27 de gener de 2010

El “cementiri nuclear”, altrament dit “magatzem temporal centralitzat de residus nuclears”

Ahir, el Ple del Comú d’Ascó havia de decidir quant a presentar la candidatura de la població per acollir el “magatzem temporal centralitzat de residus nuclears” de l’estat espanyol. Hi votaren a favor els regidors de l’equip de govern (CiU+PSC) i la meitat dels regidors d’Independents per Ascó, mentre que l’altra meitat d’aquest grup hi votà en contra. La decisió definitiva depèn del Govern d’Espanya, però sembla que la candidatura d’Ascó serà la triada.

La qüestió de la candidatura d’Ascó ha posat de manifest diverses qüestions:
1. La rellevància de la distribució de competències entre les diverses administracions territorials. Per bé que en la qüestió tenien competències l’estat espanyol, d’una banda, i l’Ajuntament d’Ascó, de l’altra, políticament també s’hi ha manifestat el parer del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el de la Generalitat de Catalunya. El Consell Comarcal ha donat suport a les protestes contra la candidatura d’Ascó. La Generalitat afirma que “pressionarà” el govern espanyol perquè no la prengui en consideració. Aquest conflicte també s’ha traslladat a l’interior dels partits, particularment a CiU, on la direcció ha expedientat els regidors per haver votat favorablement a la candidatura asconenca.
2. La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) és el referent dels contraris a la instal·lació. I ho ha fet des de la base del moviment ecologista de les Terres de l’Ebre i, més particularment, del moviment contra la permanència o ampliació de les actuals centrals nuclears de fissió.
3. El debat quant al cementiri nuclear ha estat presentat per la premsa (bé favorablement o bé desfavorablement) com una mena de moviment “no-en-el-meu-pati”. Però la cosa és molt més complexa. Certament que des de les Terres de l’Ebre no hi manquen les veus que assenyalen l’acumulació d’instal·lacions que políticament seria molt més difícil col•locar a les àrees metropolitanes de, posem, Barcelona o València. Aquest greuge no tan sols s’ha manifestat en les mocions municipals i comarcals de les Terres de l’Ebre sinó també en les del Camp de Tarragona. Però des de la CANC, hom ha volgut bastir un argumentari ben trellat, que combina els aspectes de salut pública amb reflexions quant al model energètic (i econòmic). Únicament amb una aproximació des de totes les vessants en joc pot tindre sentit un debat quant a la política energètica en general, i la política sobre l’ús de l’energia nuclear en particular. Per això, el moviment antinuclear defensa polítiques de reducció del consum energètic i de foment d’energies renovables. El dubte, però, és quina compatibilitat tenen aquestes polítiques amb el model econòmic capitalista vigent.
4. Per què és en la lògica d’aquest model econòmic, que apareixen les pressions per fer proliferar l’energia nuclear. Certament la cosa seria molt més estesa si no fos pel fet de les limitacions tècniques. En tot cas, si el Comú d’Ascó ha pres la decisió que ha pres, no ha estat pas per caprici. Hi ha uns interessos particulars, sens dubte, però també hi ha la recerca desesperada de fonts de finançament, d’oportunitats econòmiques, de la competència a mata-degolla entre diferents territoris per uns recursos públics i per uns llocs de treball cada vegada més escassos.